Son[i]a

Veure més

Des de l’arxiu

“Aquest moment inicial per mi és molt important perquè mato al pare: em carrego la pintura dolçament, transformo el pinzell en una escombra.”

Eulàlia Valldosera

La trajectòria artística d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) arranca a mitjans dels anys vuitanta, en un context en què l'eufòria productiva d'una democràcia acabada d'estrenar conviu amb el conservadorisme i les contradiccions pròpies d'una societat encara molt marcada pels anys de silenci i repressió. Davant l'hegemonia internacional de la pintura (Barceló, transavantguarda italiana, neoexpressionisme alemany, etc.) i la primacia de l'objecte artístic com a moneda de canvi, Valldosera proposa una sèrie de pràctiques processuals en les quals performance, acció i instal·lació es donen la mà generant espais alternatius per a la resistència, l'experimentació i la reflexió.

Escolteu el podcast

Explorar per…

antirracismeCanvi climàticcrisi de la SIDApedagogia radicalràdiocinema al cub blancescripturasampleigso + tecnologiaarquitecturadissidència sexualaprenentatge automàticOyèrónké OyèwùmiEsther FerrerMartha RoslerCarlos BungaIsaac JulienEls més escoltats del nostre arxiu