Son[i]a

Veure més

Des de l’arxiu

Josep Maria Mestres Quadreny (1929-2021)

"Quan tenia catorze anys vaig veure la 'Valquíria', i allò va ser com si m'haguessin donat un cop de puny a la cara. I aleshores és quan vaig començar a pensar... m'agradaria fer una música com aquesta."

Des de la seva primera obra, la ja prometedora i weberniana "Sonata per a Piano" de 1957, Mestres Quadreny demostrava que el seu objectiu vital era la renovació incondicional del llenguatge musical imperant. Ben aviat es podia intuir en la producció de Mestres una diàfana intenció de trencar radicalment amb tot, fins i tot amb el dodecatonisme i el serialisme, autèntics estendards de la nova música a mitjan segle XX, per començar pràcticament de zero, seguint només els seus propis plantejaments estètics i tècnics. Més de setanta anys després, es fa molt difícil no reconèixer-li l'èxit rotund d'aquesta tàbula rasa que tan bé ha sabut omplir utilitzant conceptes aplicats de camps tan diversos com les matemàtiques, la probabilitat, la programació o l'art abstracte, i mantenint sempre una empremta sonora innegable, prou difícil de pair per al públic i l'establishment musical de cada moment històric. Fins i tot l'actual.

DEP

Escolteu el podcast

Explorar per…

antirracismeCanvi climàticcrisi de la SIDApedagogia radicalràdiocinema al cub blancescripturasampleigso + tecnologiaarquitecturadissidència sexualaprenentatge automàticsorollenregistraments de camppoesianotació gràficaOyèrónké OyèwùmiVagina Dentata OrganDora GarcíaVictor NublaManolo LaguilloDaniela OrtizSergi AguilarEulàlia GrauMuntadasIgnasi AballíEls més escoltats del nostre arxiu