SON[I]A

Veure més

ESPECIALS

Veure més

Des de l’arxiu

Eulàlia Valldosera

“El moment inicial per mi és molt important perquè mato al pare: em carrego la pintura dolçament, transformo el pinzell en una escombra.”

La trajectòria artística d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) arranca a mitjans dels anys vuitanta, en un context en què l'eufòria productiva d'una democràcia acabada d'estrenar conviu amb el conservadorisme i les contradiccions pròpies d'una societat encara molt marcada pels anys de silenci i repressió. Davant l'hegemonia internacional de la pintura (Barceló, transavantguarda italiana, neoexpressionisme alemany, etc.) i la primacia de l'objecte artístic com a moneda de canvi, Valldosera proposa una sèrie de pràctiques processuals en les quals performance, acció i instal·lació es donen la mà generant espais alternatius per a la resistència, l'experimentació i la reflexió.

L'artista ha centrat el seu treball conceptual al voltant del cos i la representació pròpia, però també al voltant de la percepció humana. Les seves peces es valen de llums, obres, miralls i projeccions múltiples en una investigació visual sobre el gènere, l'espai domèstic i els arquetips de la feminitat, la metàfora central de la qual, entre altres, és sovint la neteja.

Veure el programa

RECERCA

Veure més

Explorar per…

pedagogia radicalràdiocinema al cub blancescripturaanti-racismeAbu AliChris Cutlerpodcasts més escoltats 2019sampleigso + tecnologiaarquitecturapodcasts duracionals