Son[i]a #325 Cabello/Carceller

Figura clau de les arts en viu, Juan Domínguez es defineix a ell mateix com a “pallasso conceptual, cowboy màgic, model poeta i curador del plaer”. El seu corpus artístic se situa dins i fora de la coreografia i advoca tant per l'excés com per la justa mesura. Això sí, sense perdre mai de vista la pregunta que guia la seva pràctica: “Què farem junts en aquest temps present per a construir realitat?”.

Xerrem amb Juan Domínguez sobre canviar els paràmetres de l'art en viu, posar marc a la realitat, les complexitats de la participació i la coautoria, i els seus esforços per tensionar les temporalitats i fer-se gran amb els projectes i públics. Parlem també de la gelosia (sana) que li desperten les sèries de televisió, de robatoris, del cos i el polític, i de disciplina i caos.

Parlem amb César Rendueles amb les pàgines de “Contra la igualdad de oportunidades. Un panfleto igualitarista” (Seix Barral, 2020) encara amb la tinta fresca. Xerrem sobre el mite de la connectivitat universal i les distopies tecnològiques. Parlem sobre necropolítica, necroeconomia i la importància dels vincles socials en els processos de transformació social. Entrem als museus, les biblioteques i les escoles per a abordar les problemàtiques dels projectes públics i les possibilitats de la socialització igualitària i de la imaginació política. Ens fiquem a la vida i en el mercat, el treball i les cures, la salut i els negocis, la meritocràcia i els privilegis… per a assenyalar la fragilització compartida i l'obligació comuna de pensar en l'economia d'una altra manera, sabent que mai no partim de zero.

L'obra d'Hugo Esquinca és una crosta multi-capa, ofuscada intencionalment a través de l'excés, deliberadament difícil de pelar. Eliminar capes d'ofuscació en aquesta densa xarxa d'interaccions transductives no serveix de gaire, perquè aquestes capes són precisament el que l’Hugo utilitza per a exposar-te a tu (i a ell mateix) a una mena de sobrecàrrega sensorial. Parlem amb l’Hugo sobre criar-se en l’hipercaos de la Ciutat de Mèxic i com aquesta experiència es relaciona amb la seva fascinació per la velocitat, la sobreabundància i el sincretisme.