objectualitat
En episodis anteriors hem assenyalat els límits com una característica interessant dels objectes, que sovint són difusos i, per tant, difícils de delinear. Aquesta vegada adoptem un enfocament radicalment diferent dels límits. Una visió molt més fosca i urgent dels límits i les vores, per dir-ho així. No es tracta tant de límits ontològics, sinó dels perills de mirar-nos el món sense pensar en límits de cap mena. En diàleg amb Andrea Ballestero i Chris Korda. Música de Jessica Ekomane.
Aquest episodi de la sèrie de Roc Jiménez de Cisneros OBJECTUALITAT conté converses amb Diego Falconí, Rick Dolphijn, Dave Phillips i música de Kali Malone. Un viatge espiral sobre foc, cremes, cendres, rituals, cuina, menjar i selves. Encara que també va de tot allò que hi ha entre i sota totes i cadascuna d'aquestes coses. La micropolítica invisible del menjar a l'exèrcit; la càrrega simbòlica de les cendres, restes sòlides d'un objecte intangible, el foc, que ha donat forma a aquest planeta durant milions d'anys; la lectura en clau de gènere del genocidi Aimara; una percepció circular i cíclica del temps; o el paper i la rellevància dels ecosistemes, fins i tot més enllà del vell clixé de la vida silvestre, perquè, ja saps, "tot és un ecosistema, al final del dia".
Mines de liti, sectes trotskistes, caixes negres, èxodes planetaris, arquitectura augmentada, una ciutat tan gran com tota la Terra, la mitologia d’Area 51. McKenzie Wark, Liam Young i Mette Edvardsen creuen aquestes i d’altres idees en un intent de pensar en l’espai com alguna cosa més que un medi. L’espai com a objecte.
Coses que són més que coses: encreuaments de relacions socials, petrificacions de desitjos i energies, rèpliques disfressades de quotidianitat. Imatges, microones, post-its, diners, inhaladors, formatge. Parlem amb Hito Steyerl, Helen Hester i Roula Partheniou d'aquestes i d'altres idees. Perquè les coses no són mai ben bé el que semblen.