criança

Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.

La investigadora, escriptora i comissària Maite Garbayo-Maeztu parla sobre escriptura, maternitat i abandonaments de baixa intensitat. Esmicola la materialitat estètica dels cossos i convoca les cites a l'ensopec com a gestos per a entreteixir-se amb les que l’han precedit, com a actes d'alineació amorosa. Entre d’altres idees, la conversa ens descobreix la noció d’incalculabilitat, allò inèdit que ocorre en la trobada entre corporalitats, com un regal per als qui permeten amb la seva pràctica maneres inesperades, alienes a qualsevol planificació, de vivificar políticament el que els envolta.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la investigadora i assajista Cara New Daggett que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre el Mayapple Energy Transition Collective, les pràctiques de citació feminista, l'escriptura col·lectiva i les dificultats que l'acadèmia encara té amb aquesta mena d'exercicis. Compartim la traumàtica experiència de ser trolejada després d'escriure el seu assaig "Petro-masculinity: Fossil Fuels and Authoritarian Desire". També posem sobre la taula la pandèmia i la criança, amb la crisi climàtica en l'horitzó.

La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible.  Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.