Extra
Escenes eliminades
Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta i urbanista Tareq Khalaf. Reflexiona sobre la seva vida entre Palestina, els Estats Units, Uganda i Sud-àfrica, i sobre allò que aquests recorreguts revelen dels llegats colonials i les lluites d’alliberament. Tareq parla de com Sud-àfrica es va convertir en un mirall per a Palestina, de la saviesa de figures arrelades com la seva tieta àvia Azziza, i de com la terra, la memòria i la resistència s’entrellacen en diferents contextos, plantejant preguntes essencials sobre l’exili, l’arrelament i la recerca compartida de justícia i llibertat.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l’artista, investigadora i assagista Cornelia Sollfrank. Aquí reflexiona sobre l’experiment social del ciberefeminisme i els primers dies del net art, així com sobre l’estètica dels comuns i el sistema de drets d’autor, explorant com les nocions d’originalitat, propietat intel·lectual i pràctica col·lectiva modelen l’art contemporani. Revisant les històries de la performance feminista i examinant les infraestructures afectives de la cultura digital, la seva obra articula una perspectiva tecno-feminista que qüestiona els discursos convencionals sobre art, dret i poder.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l’arquitecte, artista i comissari, Paulo Tavares. Reflexions que aborden el paper dels museus com a espais que configuren el discurs públic, la seva implicació i relació amb l'ecologia i la crisi climàtica, i com poden evitar caure en retòriques d'ecoblanqueig.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'educadora, artista i comissària Teresa Rubio. Parlem de treballar en diferents freqüències al mateix temps, així com de la importància del joc, la ficció, el temps improductiu i el procés —un fer-se en camí, en paraules de Teresa— com a espais generatius tant per a la recerca artística com per a la pràctica educativa i de mediació. Ens aturem especialment en la seva passió pel collage i en les potències que emergeixen des d’aquest espai: l’obertura a nous significats, l’aprofitament de restes i la possibilitat d’involucrar el cos i els materials en la conversa.