Ràdio Web MACBA

Fill de mare achuar i pare kukama, Leonardo Tello dirigeix des del 2010 Radio Ucamara, una emissora indígena i comunitària de l’Alta Amazònia amb seu a Nauta, a la regió de Loreto, al Perú, dedicada a la preservació de la llengua kukama i a l’enfortiment de les seves comunitats. En aquest pòdcast conversem amb Leonardo sobre les continuïtats entre el colonialisme i l’extractivisme a l’Amazònia, però també sobre les resistències que han permès preservar la memòria d’aquesta violència. Una memòria que perdura en relats, cants i figures com el tigre negre, i que funciona no només com un arxiu del passat, sinó també com una eina per llegir el present i construir altres futurs possibles.

En aquest podcast, cineasta, artista i docent palestina Razan AlSalah reflexiona sobre el paper de la imaginació artística en el context de la catàstrofe en curs i sobre el cinema com a lloc de reunió, resistència i retorn assajat. Parlem dels arxius com a evidència i frontera, de la càmera com a dispositiu mediador i potencialment violent, i de les maneres en què les imatges es mobilitzen per al control de la població i les narratives colonials autocomplertes. També parlem de solidaritat, censura i la necessitat de redirigir l’atenció cap a les imatges produïdes pels propis moviments de resistència, no només com a documents de sofriment sinó com a eines per reclamar l’agència històrica i política.

Basel Abbas (Nicòsia, Xipre, 1983) i Ruanne Abou-Rahme (Boston, EUA, 1983) treballen juntes a través del so, la imatge, el text, la instal·lació i la performance, desplegant una pràctica que es mou entre la documentació i la performativitat, entre la realitat política i la imaginació especulativa. Centrant-se en les seves obres de la Col·lecció MACBA, FONS ÀUDIO #65 aborda la seva reflexió sobre Prisoners of Love (Until the Sun of Freedom) (2024-2025). Desenvolupada com una instal·lació multimèdia site-specific, l’obra sorgeix de la seva investigació contínua sobre la resiliència dels ex-presos polítics palestins, on la cançó i la poesia persisteixen com a formes de transmissió en condicions de confinament

Explorant el pòsit especulatiu que conté el còmic com a format cultural, Francesc Ruiz convoca nocions com deriva, desig, fan, finestra, vinyeta o contra-història. A FONS ÀUDIO #33 ens explica els seus projectes, sobre el contingut ideològic implícit en el display dels quioscs i l’habilitat del còmic per reorganitzar els usos de la ciutat.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l’obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d’un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.

Selecció de discos que esmenten, simulen, utilitzen o estudien el fenomen del disc, el tocadiscos i/o l’enregistrament.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb Dani Zelko. L’escriptor i artista argentí revisa aquí els protocols de Reunión, un dispositiu d’escolta, escriptura i impressió pensat per intervenir col·lectivament en disputes i conflictes urgents. Zelko reflexiona sobre les seves estratègies per escapar del gest extractivista i proposa, en canvi, una pràctica d’escolta encarnada que redistribueix poder, temps i atenció, tot teixint vincles de llarg recorregut. En aquest procés, la negociació amb museus i institucions deixa d’operar com un marc extern per convertir-se en una part constitutiva de l’obra. Apareix així una ètica de les preguntes i del llenguatge que busca desbordar les formes establertes de representació i acord, assajant maneres de fer món des de la complicitat, la presència i la responsabilitat compartida.

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.