Ràdio Web MACBA

En aquest pòdcast, parlem amb Jas Rault i T.L. Cowan, autoris de Heavy Processing, sobre la seva ambició inicial de cartografiar digitalment tots els cabarets TFQ existents, començant pel Cabaret Commons. A partir d’aquí, explorem la dialèctica entre les lògiques computacionals i els arxius digitals, i ens endinsem en l’ètica de la recerca digital. Parlem dels riscos, les negatives, els sentiments, les efimeritats i les intimitats. El seu profund humor i la seva cura animen un enfocament autoreflexiu i col·laboratiu de la creació de coneixement, que comparteix generosament les formes que han modelat les seves trajectòries passades en relació amb les crisis temporals actuals i l’ètica del temps en si mateix.

L’antropòloga i investigadora Alana Osbourne treballa a la cruïlla de l’antropologia, la geografia crítica, el pensament postcolonial i els estudis negres, rastrejant com les històries de l’imperi continuen donant forma a les formes contemporànies de veure, conèixer i organitzar el món. Al centre d’aquesta conversa hi ha el seu projecte recent al voltant de la Comissió Parlamentària de Bèlgica sobre el seu Passat Colonial, que l’Alana examina a través d’una constel·lació inesperada: museus, matèria inorgànica i viatges a l’espai exterior. Utilitzant la Sala de Minerals del Museu d’Àfrica com a punt de partida, Osbourne examina com les col·leccions de minerals, les pràctiques cartogràfiques i les lògiques extractives estan profundament entrellaçades amb la producció de coneixement colonial. Parlem doncs sobre roques, continuïtats colonials, buit, alumini, coets i molt més.

Basel Abbas (Nicòsia, Xipre, 1983) i Ruanne Abou-Rahme (Boston, EUA, 1983) treballen juntes a través del so, la imatge, el text, la instal·lació i la performance, desplegant una pràctica que es mou entre la documentació i la performativitat, entre la realitat política i la imaginació especulativa. Centrant-se en les seves obres de la Col·lecció MACBA, FONS ÀUDIO #65 aborda la seva reflexió sobre Prisoners of Love (Until the Sun of Freedom) (2024-2025). Desenvolupada com una instal·lació multimèdia site-specific, l’obra sorgeix de la seva investigació contínua sobre la resiliència dels ex-presos polítics palestins, on la cançó i la poesia persisteixen com a formes de transmissió en condicions de confinament

Explorant el pòsit especulatiu que conté el còmic com a format cultural, Francesc Ruiz convoca nocions com deriva, desig, fan, finestra, vinyeta o contra-història. A FONS ÀUDIO #33 ens explica els seus projectes, sobre el contingut ideològic implícit en el display dels quioscs i l’habilitat del còmic per reorganitzar els usos de la ciutat.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l’obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d’un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.

Selecció de discos que esmenten, simulen, utilitzen o estudien el fenomen del disc, el tocadiscos i/o l’enregistrament.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l’escriptora i editora mexicana Vivian Abenshushan. Conversem sobre la criança (o no criança) com a territori polític i afectiu, com a espai per assajar formes de cura, d’autonomia i de resistència. Parlem també de com sostenir la por i polititzar-la, per convertir-la en acció, cura, autodefensa i xarxa. I de tornar a veure: de donar-nos eines per imaginar un horitzó ètic en temps de policrisi, per restituir allò possible.

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.