Ràdio Web MACBA

En aquest podcast, l’escriptora i artista Carol Stampone parla sobre l’escriptura com a primera experiència de pertinença, la maternitat com un procés profundament transformador i sovint traumàtic, i les polítiques d’empatia i compassió. Reflexiona sobre la importància de plantejar millors preguntes en lloc de buscar respostes definitives, convidant-nos a romandre en la incertesa, a pensar amb altres i a imaginar maneres de viure, cuidar i crear que romanguin obertes, relacionals i inacabades.

Omar Jabary Salamanca és escriptor, docent i organitzador. El seu treball explora com opera el poder a través dels sistemes ordinaris que configuren la vida quotidiana. En aquest podcast, introdueix el concepte de violència infraestructural per descriure com el dany es produeix a través de disposicions aparentment banals, com els camins segregats, els llocs de control, els plans de desenvolupament definits principalment pels donants internacionals i els sistemes legals que fragmenten l’espai i la responsabilitat: formes de violència que continuen sent difícils d’impugnar precisament perquè semblen tècniques.

La pràctica de David Bestué se situa a la intersecció entre l’escultura, l’arquitectura i el llenguatge, tot i que també està oberta a altres formats, com el comissariat o l’assaig. A FONS ÀUDIO #64 ens centrem en les seves obres a la Col·lecció MACBA, remuntant-nos als inicis de la seva carrera per contextualitzar la seva col·laboració amb l’artista i intèrpret Marc Vives, sota l’àlies Bestué/Vives. Una dècada de treball conjunt marcada per l’experimentació contínua, en la qual conflueixen escultura, performance i ficció narrativa, i que, després de la dissolució del duet, condueix Bestué cap a una investigació més centrada en els vincles entre arquitectura, memòria i materialitat, una línia de treball que es materialitza en obres com Uralitas, també documentada aquí.

A l’obra d’Àngels Ribé l’espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d’una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l’objecte artístic, l’ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l’efímer. A FONS ÀUDIO #13 Ribé revisa alguns moments claus de la seva carrera i ens parla de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA. 

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l’obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d’un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.

Selecció d’enregistraments de camp d’entorns medioambientals en procés de canvi irreversible.

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta i urbanista Tareq Khalaf. Reflexiona sobre la seva vida entre Palestina, els Estats Units, Uganda i Sud-àfrica, i sobre allò que aquests recorreguts revelen dels llegats colonials i les lluites d’alliberament. Tareq parla de com Sud-àfrica es va convertir en un mirall per a Palestina, de la saviesa de figures arrelades com la seva tieta àvia Azziza, i de com la terra, la memòria i la resistència s’entrellacen en diferents contextos, plantejant preguntes essencials sobre l’exili, l’arrelament i la recerca compartida de justícia i llibertat.