Ràdio Web MACBA
A més del seu treball teòric, Belfiore té un interès particular en la pràctica artística socialment compromesa. En aquesta escena exerceix un paper crucial assenyalant les injustícies laborals promogudes i reforçades per dècades de polítiques neoliberals i defensa una millora general de les condicions laborals en un sector tradicionalment infravalorat per les institucions públiques. El seu treball, centrat principalment en el context del Regne Unit, sovint qüestiona els supòsits subjacents a la idea de valor cultural i qüestiona els mètodes utilitzats per a avaluar l’impacte cultural, en un intent d’escurçar la distància entre la teoria i la formulació de polítiques pràctiques. En aquest podcast, parlem amb Eleonora Belfiore sobre autoexplotació, mètriques de valors, retallades, canvi social, desenvolupament comunitari, ètica feminista de la cura i dissonància cognitiva.
En aquest podcast, parlem amb la investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d’assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s’emancipa del constructe occidental de l’artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.
A FONS ÀUDIO #59, l’artista, editor, traductor i activista Marcelo Expósito revisita l’obra a la Col·lecció MACBA Fotoescrituras 2011-2019 (Dedicado a Allan Sekula), on recorre de manera personal, de vegades íntima, una successió d’esdeveniments col·lectius d’autodeterminació i resistència. El Marcelo ens parla de manifestacions, esdeveniments de masses i l’ocupació de l’espai públic, però també de l’espai micropolític, les formes d’agermanament, empatia i solidaritat.
Eugènia Balcells inicia la seva trajectòria artística a mitjan anys setanta en el context de l’art conceptual. Pionera del cinema experimental, el videoart, i la videoinstal·lació, també treballa amb partitures visuals, llibres d’artista, objectes, performances, fotocòpies, sons i fotografies. Balcells es considera a si mateixa una investigadora interdisciplinària interessada en les possibilitats de la física, l’astronomia, les matemàtiques, la filosofia, la sociologia, la música o la poesia; disciplines que congrega en el camp de l’art, com a àgora des de la qual repensar i reinventar el món. A FONS ÀUDIO #54 repassem amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) moments d’una vida dedicada a l’art i ens detenim en l’anàlisi de les seves obres de la Col·lecció MACBA.
Projectes i conceptes claus: Gràcia. Espais Verds. Vídeo-Bus. Feedback. Contrainformació, Renfe-Meridiana. Los jóvenes de barrio. Desacuerdos. Arxius. Jornades Llibertàries. Vaga de benzineres. Can Serra. Galeria Mec-Mec. Ateneus. Transició.
Artista i cineasta Shezad Dawood parla amb l’antropòleg social i geopolític Mark Nuttall, el treball del qual s’inscriu en les comunitats rurals circumpolars, rastrejant els vincles entre el canvi climàtic, les indústries extractives i la pròpia identitat del lloc. Junts parlen de l’acumulació de residus, les cosmologies ecològiques i els futurs canviants que han emergit dels racons més profunds dels oceans, el subsol gelat i els entrellaçaments geològics dels complexos paisatges de Groenlàndia, així com les vides que alberguen. Els mites de la creació, explicats per la narradora groenlandesa Maria Kreutzmann, brollen de les fosques profunditats de l’oceà i freguen contra els canvis dramàtics en el paisatge al llarg del segle passat.
Monogràfic sobre la trajectòria i el context de Llorenç Barber, amb el testimoni de Ruben López Cano.
som text,
som so.