Ràdio Web MACBA

Nascut a Johannesburg, durant l’era de l’apartheid, en una família jueva, descendent de supervivents de l’Holocaust, la trajectòria de l’artista i educador Adam Broomberg abasta l’activisme anti-apartheid adolescent, anys de militància en zones de conflicte global i col·laboracions comercials que més tard es van convertir en objecte de crítica. Al llarg d’aquest arc, la seva obra ha evolucionat cap a una indagació sostinguda sobre el poder: la seva pròpia posicionalitat, les complicitats de la fotografia i el seu potencial per ser reutilitzada com a eina de canvi. En aquesta conversa, traça el seu propi camí a través d’imatges, complicitats i rebuigs. Reflexiona sobre la toxicitat de la fotografia, com va abordar la seva reproducció i el seu rebuig, a través de projectes amb càmeres de gran format, excavacions d’arxiu i contravigilància.

En aquest pódcast, parlem amb l’artista maia-kaqchikel Marilyn Boror Bor sobre llengües, tèxtils, relacionalitat, extractivisme i ciment. Ens parla dels processos d’assimilació i de les violències lentes; de la importància de la llengua i la cultura maia, i de com la colonització ha satanitzat els coneixements ancestrals. Explica què vol dir viure en un territori perforat per una cimentera, on la manca d’aigua esdevé costum i les muntanyes són perforades fins a perdre el seu esperit. Per això la urgència de l’enllaç amb la terra i de les lluites indígenes, que no són d’ara, sinó de sempre: memòria mil·lenària que encara respira.

Coco Fusco, artista i escriptora cubano-nord-americana, indaga en la seva obra en temes com la identitat, la raça, el gènere i els mecanismes de poder a través de la performance, el videoart i la recerca. En aquest pòdcast, parlem de dues de les seves obres a la Col·lecció MACBA: Els segadors (2001) i Your eyes will be an empty word (2021), on reflexiona respectivament sobre la identitat catalana i els rituals de dol en temps de crisi, connectant allò local amb allò universal.

L’assagista, realitzadora, curadora i gestora cultural Ingrid Guardiola explora en el llibre La servitud dels protocols explora les lògiques que donen forma a la vida contemporània, desentranyant els dispositius que regeixen els nostres gestos, temps i vincles sota el signe de l’eficiència, la vigilància i la saturació. analitza com els protocols —tecnològics, administratius, culturals— s’han convertit en el llenguatge invisible del poder. Sota l’aparença de neutralitat, aquestes formes d’organització operen com a dispositius de control que modelen la nostra relació amb el temps, el coneixement, els cossos i els vincles. En aquest podcast, parlem amb Ingrid Guardiola de mutualisme, de símbols, de rituals, dels límits de la institucionalitat cultural, de les esquerdes des d’on resistir i de la possibilitat —si és que existeix— de pensar i sentir al marge de les coordenades imposades per la maquinària tecno-burocràtica.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions.

Selecció d’enregistraments de camp d’entorns medioambientals en procés de canvi irreversible.

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta i urbanista Tareq Khalaf. Reflexiona sobre la seva vida entre Palestina, els Estats Units, Uganda i Sud-àfrica, i sobre allò que aquests recorreguts revelen dels llegats colonials i les lluites d’alliberament. Tareq parla de com Sud-àfrica es va convertir en un mirall per a Palestina, de la saviesa de figures arrelades com la seva tieta àvia Azziza, i de com la terra, la memòria i la resistència s’entrellacen en diferents contextos, plantejant preguntes essencials sobre l’exili, l’arrelament i la recerca compartida de justícia i llibertat.