Ràdio Web MACBA

En aquest pòdcast, Cocky Eek s’endinsa en la concepció i el desenvolupament dels seus inflables –un delicat equilibri entre teixit, aire i ancoratge– i en els reptes que planteja la conservació de materials i moments tan efímers i fràgils. A través de fang, vent i sorra, reflexiona sobre el lloc ambigu que ocupa el seu treball dins del discurs de l’art contemporani, i especula sobre com alterar la nostra percepció sensorial podria, en efecte, renovar-la.

En aquest podcast, l’historiador, investigador i andalusista Javier García Fernández desplega les tres dimensions de la colonialitat –la colonialitat del saber, del poder i de l’ésser– a fi de pensar què podria significar avui descolonitzar Espanya i Europa des dels seus marges. A partir de la seva noció de pensar jondo –un concepte que emergeix del cante jondo, de les lluites agràries andaluses, de l’anarquisme jornaler i de les diàspores cap a Catalunya i Europa–, el Javier llegeix Andalusia com un laboratori de la colonialitat interna de l’Estat espanyol: un territori travessat per la despulla, la migració forçada i la violència. Des d’aquí, es planteja com articular polítiques de coalició capaces d’enfrontar l’actual auge del feixisme. 

La pràctica de David Bestué se situa a la intersecció entre l’escultura, l’arquitectura i el llenguatge, tot i que també està oberta a altres formats, com el comissariat o l’assaig. A FONS ÀUDIO #64 ens centrem en les seves obres a la Col·lecció MACBA, remuntant-nos als inicis de la seva carrera per contextualitzar la seva col·laboració amb l’artista i intèrpret Marc Vives, sota l’àlies Bestué/Vives. Una dècada de treball conjunt marcada per l’experimentació contínua, en la qual conflueixen escultura, performance i ficció narrativa, i que, després de la dissolució del duet, condueix Bestué cap a una investigació més centrada en els vincles entre arquitectura, memòria i materialitat, una línia de treball que es materialitza en obres com Uralitas, també documentada aquí.

Coco Fusco, artista i escriptora cubano-nord-americana, indaga en la seva obra en temes com la identitat, la raça, el gènere i els mecanismes de poder a través de la performance, el videoart i la recerca. En aquest pòdcast, parlem de dues de les seves obres a la Col·lecció MACBA: Els segadors (2001) i Your eyes will be an empty word (2021), on reflexiona respectivament sobre la identitat catalana i els rituals de dol en temps de crisi, connectant allò local amb allò universal.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l’obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d’un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.

Selecció d’enregistraments de camp d’entorns medioambientals en procés de canvi irreversible.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb Dani Zelko. L’escriptor i artista argentí revisa aquí els protocols de Reunión, un dispositiu d’escolta, escriptura i impressió pensat per intervenir col·lectivament en disputes i conflictes urgents. Zelko reflexiona sobre les seves estratègies per escapar del gest extractivista i proposa, en canvi, una pràctica d’escolta encarnada que redistribueix poder, temps i atenció, tot teixint vincles de llarg recorregut. En aquest procés, la negociació amb museus i institucions deixa d’operar com un marc extern per convertir-se en una part constitutiva de l’obra. Apareix així una ètica de les preguntes i del llenguatge que busca desbordar les formes establertes de representació i acord, assajant maneres de fer món des de la complicitat, la presència i la responsabilitat compartida.

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.