Ràdio Web MACBA

En aquest pòdcast parlem amb Silvia Zayas sobre cinema mental, pràctiques somàtiques submarines i l’impacte del so en la matèria. Imaginem què vol dir filmar des d’una càmera-cos: quan el dispositiu s’adhereix a la pell, se submergeix i renuncia a la tècnica per abraçar la poca traça, l’error i la manca de resolució. O, en definitiva, què vol dir filmar des d’un cos que no sap on va. Reflexionem també sobre el muntatge quan allò queer deixa de ser únicament un eix temàtic per encarnar-se en les pròpies maneres de producció, i sobre una eròtica del procés artístic sostinguda en els afectes, la intimitat, la sensualitat, el misteri i la negativa a controlar-ho tot.

En aquest pòdcast, obrim les metodologies i els processos de recerca de Shuruq Harb: des de converses llargues i obertes i les passejades col·lectives, fins a lectures especulatives del paisatge i els gestos informals, poètics i lúdics que donen sentit a la fragmentació del temps, l’espai i la vida quotidiana a Palestina. Al llarg de la conversa, l’edició emergeix com un mètode de pensament: una pràctica lenta, gairebé atlètica, d’ordenar imatges, veus i temps per tal que la informació no aclapari mai l’afecte i la poesia no abandoni la història. Harb insisteix en un cinema formalment senzill alhora que emocionalment ressonant i críticament precís; un espai on les històries no necessàriament donen respostes, sinó que s’obren a zones compartides d’especulació, incertesa i supervivència.

Basel Abbas (Nicòsia, Xipre, 1983) i Ruanne Abou-Rahme (Boston, EUA, 1983) treballen juntes a través del so, la imatge, el text, la instal·lació i la performance, desplegant una pràctica que es mou entre la documentació i la performativitat, entre la realitat política i la imaginació especulativa. Centrant-se en les seves obres de la Col·lecció MACBA, FONS ÀUDIO #65 aborda la seva reflexió sobre Prisoners of Love (Until the Sun of Freedom) (2024-2025). Desenvolupada com una instal·lació multimèdia site-specific, l’obra sorgeix de la seva investigació contínua sobre la resiliència dels ex-presos polítics palestins, on la cançó i la poesia persisteixen com a formes de transmissió en condicions de confinament

Explorant el pòsit especulatiu que conté el còmic com a format cultural, Francesc Ruiz convoca nocions com deriva, desig, fan, finestra, vinyeta o contra-història. A FONS ÀUDIO #33 ens explica els seus projectes, sobre el contingut ideològic implícit en el display dels quioscs i l’habilitat del còmic per reorganitzar els usos de la ciutat.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l’obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d’un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.

Selecció de discos que esmenten, simulen, utilitzen o estudien el fenomen del disc, el tocadiscos i/o l’enregistrament.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta, professor i comuner maputxe Francisco Huichaqueo. Entre records de racisme quotidià, silencis del mapudungun i somnis en llengua recuperada, Huichaqueo teixeix relats sobre restes humanes i “peces de memòria” maputxes retingudes en museus europeus i nord-americans, processos de restitució i petits gestos de desobediència institucional. L’art apareix com a tàctica espiritual i política per exercir dret propi, obrir vitrines, acompanyar objectes robats i sembrar futurs en lluites de llarg alè.

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.