Ràdio Web MACBA

En aquest pòdcast, l’arquitecta, comissària i pensadora Mpho Matsipa parla d’urbanisme negre, mobilitats africanes, dels llegats incòmodes del modernisme, de les ecologies racialitzades i de l’extracció del temps negre a través de règims d’espera i migració. També pensem amb la lectura que fa Mpho del concepte d’“universitat distribuïda” de Sarah Nuttall i Achille Mbembe, on museus, salons de bellesa, espais d’art independents i xarxes, esdevenen infraestructures per redistribuir coneixement i recursos més enllà de les institucions d’elit. Sobretot, tornem a la perruqueria –com a espai d’intimitat, cura i bellesa— com una infraestructura per imaginar altres futurs. 

En aquest pòdcast, ens posem en disposició d’escolta amb Rolando Vázquez Melken. Davant l’estètica moderno-colonial –aquella que organitza la representació i governa els nostres cossos i les nostres mirades– proposa alliberar les estesies: reobrir el camp del sensible. Es tracta de fer espai per a altres formes de veure, d’escoltar, de sentir i de viure. Sabers ancestrals i formes que han estat històricament esborrades, subordinades o apropiades pel règim modern. El pensament decolonial opera aquí com a pràctica. Com a camp de batalla. Com un fer que camina al costat d’altres formes de lluita i que ressona en múltiples veus: les ancestrals i les que, des del present, continuen obrint camí, com Walter Mignolo, María Lugones, Enrique Dussel, Gloria Wekker, Catherine Walsh, entre moltes altres. 

Basel Abbas (Nicòsia, Xipre, 1983) i Ruanne Abou-Rahme (Boston, EUA, 1983) treballen juntes a través del so, la imatge, el text, la instal·lació i la performance, desplegant una pràctica que es mou entre la documentació i la performativitat, entre la realitat política i la imaginació especulativa. Centrant-se en les seves obres de la Col·lecció MACBA, FONS ÀUDIO #65 aborda la seva reflexió sobre Prisoners of Love (Until the Sun of Freedom) (2024-2025). Desenvolupada com una instal·lació multimèdia site-specific, l’obra sorgeix de la seva investigació contínua sobre la resiliència dels ex-presos polítics palestins, on la cançó i la poesia persisteixen com a formes de transmissió en condicions de confinament

Recuperem aquí fragments inèdits de l’entrevista amb l’artista Francesc Torres que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de la història com a sediment físic i objectual, a través dos treballs: “Memoria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’hangar 17”, 2011 i  “Cincuenta lluvias”, 1991. I acabem amb una reflexió sobre la instal·lació com a dispositiu de narració que propicia una lectura esfèrica.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l’obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d’un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.

Selecció d’enregistraments de camp d’entorns medioambientals en procés de canvi irreversible.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb Dani Zelko. L’escriptor i artista argentí revisa aquí els protocols de Reunión, un dispositiu d’escolta, escriptura i impressió pensat per intervenir col·lectivament en disputes i conflictes urgents. Zelko reflexiona sobre les seves estratègies per escapar del gest extractivista i proposa, en canvi, una pràctica d’escolta encarnada que redistribueix poder, temps i atenció, tot teixint vincles de llarg recorregut. En aquest procés, la negociació amb museus i institucions deixa d’operar com un marc extern per convertir-se en una part constitutiva de l’obra. Apareix així una ètica de les preguntes i del llenguatge que busca desbordar les formes establertes de representació i acord, assajant maneres de fer món des de la complicitat, la presència i la responsabilitat compartida.

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.