Ràdio Web MACBA
La pràctica de David Bestué se situa a la intersecció entre l’escultura, l’arquitectura i el llenguatge, tot i que també està oberta a altres formats, com el comissariat o l’assaig. A FONS ÀUDIO #64 ens centrem en les seves obres a la Col·lecció MACBA, remuntant-nos als inicis de la seva carrera per contextualitzar la seva col·laboració amb l’artista i intèrpret Marc Vives, sota l’àlies Bestué/Vives. Una dècada de treball conjunt marcada per l’experimentació contínua, en la qual conflueixen escultura, performance i ficció narrativa, i que, després de la dissolució del duet, condueix Bestué cap a una investigació més centrada en els vincles entre arquitectura, memòria i materialitat, una línia de treball que es materialitza en obres com Uralitas, també documentada aquí.
La pràctica de David Bestué se situa a la intersecció entre l’escultura, l’arquitectura i el llenguatge, tot i que també està oberta a altres formats, com el comissariat o l’assaig. A FONS ÀUDIO #64 ens centrem en les seves obres a la Col·lecció MACBA, remuntant-nos als inicis de la seva carrera per contextualitzar la seva col·laboració amb l’artista i intèrpret Marc Vives, sota l’àlies Bestué/Vives. Una dècada de treball conjunt marcada per l’experimentació contínua, en la qual conflueixen escultura, performance i ficció narrativa, i que, després de la dissolució del duet, condueix Bestué cap a una investigació més centrada en els vincles entre arquitectura, memòria i materialitat, una línia de treball que es materialitza en obres com Uralitas, també documentada aquí.
Son[i]a
Mirna Bamieh
En aquest podcast, l’artista palestina Mirna Bamieh pensa en veu alta a través de la desaparició: en els plats, en l’accés a la terra i al mar, en les rutes entre Jerusalem, Cisjordània i Gaza. S’atura en la fermentació i la conservació com a formes lentes i obstinades de supervivència en temps de genocidi i exili; en els rebosts que es preparen per a l’emergència; en les portes i les maneres de menjar com a llindars entre mons. Parla de les maletes dels immigrants folrades de zaatar, oli d’oliva i cítrics; de com cuinar pot fer llegible una vida dispersa; i de com les històries viatgen a través de patates passades de mà en mà pel carrer. Aquí, les receptes esdevenen mapes i memòries, els pots esdevenen càpsules del temps, i la coreografia quotidiana de les mans a la cuina obre un espai on el dol, la ràbia i la tendresa fermenten juntes en alguna cosa que s’obstina a romandre viva, visible i compartida.
Ebony G. Patterson
Ebony Patterson és una artista expansiva que treballa amb pintura, tapís, fotografia, vídeo, escultura i instal·lació. En aquest podcast, Ebony G. Patterson reflexiona sobre les paradoxes que animen la seva pràctica i com les utilitza per seduir —i molestar— l’espectador. Basant-se en la cultura popular, la història de l’art i el cerimonial, Ebony G. Patterson s’enfronta a la desigualtat social i racial i a la brutalitat persistent incrustada en els espais postcolonials i de la classe treballadora. La seva obra difumina les línies entre l’alt art i el bling, entre l’ornament i el grotesc, i recorda aquells que s’han fet “invisibles”.
Especials
Coco Fusco
Coco Fusco, artista i escriptora cubano-nord-americana, indaga en la seva obra en temes com la identitat, la raça, el gènere i els mecanismes de poder a través de la performance, el videoart i la recerca. En aquest pòdcast, parlem de dues de les seves obres a la Col·lecció MACBA: Els segadors (2001) i Your eyes will be an empty word (2021), on reflexiona respectivament sobre la identitat catalana i els rituals de dol en temps de crisi, connectant allò local amb allò universal.
Carlos Motta
A FONS ÀUDIO #62, l’artista multidisciplinari Carlos Motta ens parla sobre dues peces de la Col·lecció MACBA que, malgrat estar separades per més d’una dècada, comparteixen la inquietud per pensar la relació entre el cos, el dolor, la història i el futur: Nefandus (2013) i Gravedad (2024). La primera, rodada al Carib colombià, sorgeix com un videoassaig ficcional que explora les violències colonials cap als cossos i les sexualitats dissidents a partir d’un viatge fluvial i una doble veu narrativa. Gravedad, per la seva banda, va ser creada en col·laboració amb vuit performers a São Paulo, Brasil, i parteix d’una acció simple però carregada de pes literal i metafòric: sostenir el cos d’un altre. En resposta a l’allau de crues i esgarrifoses imatges que van seguir el 7 d’octubre a Gaza, la peça recorre al gest físic per activar preguntes sobre el sosteniment de la vida i la desensibilització davant del dolor aliè en un món ferit per una violència sistemàtica constantment mediatitzada.
Recerca
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular
Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d’emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l’obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d’un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.
Sons en Causa
Selecció d’enregistraments de camp d’entorns medioambientals en procés de canvi irreversible.
Extra
Escenes eliminades
Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta i urbanista Tareq Khalaf. Reflexiona sobre la seva vida entre Palestina, els Estats Units, Uganda i Sud-àfrica, i sobre allò que aquests recorreguts revelen dels llegats colonials i les lluites d’alliberament. Tareq parla de com Sud-àfrica es va convertir en un mirall per a Palestina, de la saviesa de figures arrelades com la seva tieta àvia Azziza, i de com la terra, la memòria i la resistència s’entrellacen en diferents contextos, plantejant preguntes essencials sobre l’exili, l’arrelament i la recerca compartida de justícia i llibertat.
som text,
som so.