dissidència sexual
Wu Tsang
Carlos Motta
Carlos Motta entén les seves recerques com un espai potencial d'enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d'una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l'ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l'escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa el focus en la trobada amb altres, amb treballs que aborden el coral, des de l'oralitat, el documental, el comissariat i l'organització de programes públics i simposis. En aquest podcast, parlem amb Carlos Motta sobre art, política, mercat i condicions de treball.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'investigador, artista i treballador cultural Daniel Gasol, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre la instrumentalització de la diferència, la melancolia de la normalitat, la pràctica investigativa, els sabers legitimats i no legitimats... i un grapat de projectes a mig i llarg termini.
El Palomar
A FONS ÀUDIO #53 El Palomar ens parlen sobre la seva obra a la col·lecció MACBA “No es homosexual simplemente el homófilo sino el cegado por el falo perdido”, projecte amb el qual rescaten un guió inèdit i inacabat de l'assagista i antropòleg Alberto Cardín i es proposen realitzar la pel·lícula amb els seus propis mitjans. A través de la seva relectura –i reescriptura– de la visió cinematogràfica de Cardín i un procés d'immersió i recerca minuciós sobre el seu entorn i context més immediat, El Palomar reconstrueixen una part de la història de les dissidències sexuals, encara avui dia plena de buits i absències. I la primera d'elles, la d'Alberto Cardín.
Jara Rocha
La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible. Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.