Palestina

Nascut a Johannesburg, durant l’era de l’apartheid, en una família jueva, descendent de supervivents de l’Holocaust, la trajectòria de l'artista i educador Adam Broomberg abasta l'activisme anti-apartheid adolescent, anys de militància en zones de conflicte global i col·laboracions comercials que més tard es van convertir en objecte de crítica. Al llarg d'aquest arc, la seva obra ha evolucionat cap a una indagació sostinguda sobre el poder: la seva pròpia posicionalitat, les complicitats de la fotografia i el seu potencial per ser reutilitzada com a eina de canvi. En aquesta conversa, traça el seu propi camí a través d’imatges, complicitats i rebuigs. Reflexiona sobre la toxicitat de la fotografia, com va abordar la seva reproducció i el seu rebuig, a través de projectes amb càmeres de gran format, excavacions d'arxiu i contravigilància.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta i urbanista Tareq Khalaf. Reflexiona sobre la seva vida entre Palestina, els Estats Units, Uganda i Sud-àfrica, i sobre allò que aquests recorreguts revelen dels llegats colonials i les lluites d’alliberament. Tareq parla de com Sud-àfrica es va convertir en un mirall per a Palestina, de la saviesa de figures arrelades com la seva tieta àvia Azziza, i de com la terra, la memòria i la resistència s’entrellacen en diferents contextos, plantejant preguntes essencials sobre l’exili, l’arrelament i la recerca compartida de justícia i llibertat.

En aquest pòdcast, el cineasta, urbanista, educador i agent cultural Tareq Khalaf obre una conversa sobre les formes de vida agràries i la profunda rellevància de la terra en la identitat palestina. Reflexiona sobre la memòria, les absències, els llegats, el treball col·lectiu, les collites de figues, la resistència i les pedagogies radicals. La conversa també analitza les estratègies insidioses de violència lenta que defineixen el projecte colonial d’assentament, mostrant l’ocupació i el seu règim espacial –modelat per la fragmentació, la confiscació de terres, l’expansió dels assentaments, les polítiques de conservació i la política alimentària– com una forma d’erosió i desastre ambiental. També aprofundim en l’impacte emocional i psicològic de viure sota ocupació, i en el paper vital de la imaginació, la comunitat i l’expressió col·lectiva per sostenir la identitat i l’esperança, especialment davant dels intents de normalitzar condicions profundament anormals. 

Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge han conduït a Dani Zelko a l’escriptura-exorcisme d’"Oreja Madre: mi cuestión judía", un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina. En aquest pòdcast, parlem amb el "lenguajista" Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits.