toxicitat

Fito Conesa habita multitud de llenguatges i disciplines, estirant el xiclet de la seva pràctica per a enganxar-li sabers, metodologies i converses, que sovint es troben fora del cub blanc. Mitjançant estratègies poètiques i gestos que transiten entre el visual i el sonor, aborda altres imaginaris del temps i provocacions de canvi. A FONS ÀUDIO #56, Fito Conesa ens obre els bastidors de “Helicon” (2019), una postal visual i sonorament colpidora, en la qual una banda de set instruments de vent invoca la fi del món des d'un paisatge gairebé apocalíptic, en el qual el temps geològic, el temps humà i l'íntim es fonen en un de sol.

Murphy treballa amb i contra la tecnociència en àmbits com la justícia ambiental i la política de dades, el colonialisme, la sexualitat, la reproducció i la raça. El seu enfocament és interdisciplinari, no només en el sentit d'involucrar múltiples àrees del coneixement, sinó també per la seva doble responsabilitat: la tasca gairebé impossible de desmantellar el capitalisme racial extractiu, mitjançant la reimaginació d'horitzons descolonials radicals negres, queer, indígenes i feministes. En aquest podcast, Murphy ens guia a través de les infraestructures que articulen la contaminació de Chemical Valley i els seus voltants a la zona dels Grans Llacs, la conca d'aigua dolça superficial més gran del planeta.

OBJECTUALITAT #9 continua plantejant preguntes sobre els límits i les fronteres de tot el que ens envolta, des de països fins a centrals nuclears. Parlem amb Kyveli Mavrokordopoulou sobre el seu treball sobre zones d'exclusió i gestió de residus radioactius, llindars temporals i espacials. La nostra segona convidada, la investigadora i activista Nishat Awan, parla sobre la inestabilitat i les fronteres geopolítiques, especialment en relació amb el Pakistan i el seu treball de camp al Balutxistan Oriental. Prepareu-vos per a una immersió profunda en la raresa dels límits, en la qual parlem de demarcacions polítiques, la interacció entre insectes i fugues de radiació, desplaçaments forçats i triangles gegants, entre tantes altres coses. A càrrec de Roc Jiménez de Cisneros.

En un país com Espanya, on les zones rurals han estat històricament objecte de despulla i marginació, l'obra d'Iglesias revela els estralls de l'extractivisme, des de la mineria de liti fins als monocultius de plaques solars. En la seva anàlisi, Jose vincula aquestes pràctiques amb processos històrics de conquesta, latifundisme i privatització del camp, mentre explora les formes en què les comunitats resisteixen i busquen construir alternatives. En aquest pòdcast, Jose Iglesias García-Arenal ens convida a imaginar intersticis de possibilitat on les resistències comunitàries, les memòries històriques i l'art s'entrellacen per a redefinir la forma en què habitem el món. Parlem sobre tradicions inventades, oliveres, ovelles, telers i les complexes interaccions entre passat, present i avenir.