Col·lecció MACBA

Coco Fusco, artista i escriptora cubano-nord-americana, indaga en la seva obra en temes com la identitat, la raça, el gènere i els mecanismes de poder a través de la performance, el videoart i la recerca. En aquest pòdcast, parlem de dues de les seves obres a la Col·lecció MACBA: Els segadors (2001) i Your eyes will be an empty word (2021), on reflexiona respectivament sobre la identitat catalana i els rituals de dol en temps de crisi, connectant allò local amb allò universal.

A FONS ÀUDIO #62, l'artista multidisciplinari Carlos Motta ens parla sobre dues peces de la Col·lecció MACBA que, malgrat estar separades per més d'una dècada, comparteixen la inquietud per pensar la relació entre el cos, el dolor, la història i el futur: Nefandus (2013) i Gravedad (2024). La primera, rodada al Carib colombià, sorgeix com un videoassaig ficcional que explora les violències colonials cap als cossos i les sexualitats dissidents a partir d'un viatge fluvial i una doble veu narrativa. Gravedad, per la seva banda, va ser creada en col·laboració amb vuit performers a São Paulo, Brasil, i parteix d'una acció simple però carregada de pes literal i metafòric: sostenir el cos d'un altre. En resposta a l'allau de crues i esgarrifoses imatges que van seguir el 7 d'octubre a Gaza, la peça recorre al gest físic per activar preguntes sobre el sosteniment de la vida i la desensibilització davant del dolor aliè en un món ferit per una violència sistemàtica constantment mediatitzada.

A FONS ÀUDIO #61, Mireia Sallarès ens parla de les seves obres presents a la Col·lecció del MACBA. De manera desordenada i desbordada, arranquem a Literatura de Replà, una relectura (2014), la primera obra de la Mireia en entrar a la col·lecció –i que poder un dia en sortirà–, per després passar per la Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la Por (2021), un servei públic a la població de Catalunya, desfilant la conversa en direcció inversa a com la vam sostenir, per acabar amb Las Muertes Chiquitas (2009-2016), del que Sallarès ens diu que sempre hi pot tornar per trobar-hi una cita.

A FONS ÀUDIO #60, l'artista Hac Vinent ens submergeix en la seva obra "Hard Persistence", part de la Col·lecció MACBA i creada originalment per al Museu de la Música de Barcelona l’any 2020. La seva pràctica artística ressona amb una perspectiva crip-queer i/o anticapacitista, en definitiva, una política d'existència que advoca per aquelles marginades d'un sistema que normalitza i valida el cos en benefici del capitalisme. Subtítols, didascalies, desplaçaments, hapticitat i el cos cíborg –a través de la pròtesi–, construeixen a "Hard Persistence" un relat fragmentari que qüestiona la idea essencialista d'una identitat tancada, partint de la premissa que, en un context capacitista com el nostre, el cos assignat com a discapacitat no es llegeix com un cos humà complet.