pobles indígenes

En aquest podcast, la investigadora sami Eva Maria Fjellheim parteix d'una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos.

En aquest podcast, parlem amb la investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d'assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s'emancipa del constructe occidental de l'artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.

En aquest pódcast, parlem amb l'artista maia-kaqchikel Marilyn Boror Bor sobre llengües, tèxtils, relacionalitat, extractivisme i ciment. Ens parla dels processos d’assimilació i de les violències lentes; de la importància de la llengua i la cultura maia, i de com la colonització ha satanitzat els coneixements ancestrals. Explica què vol dir viure en un territori perforat per una cimentera, on la manca d’aigua esdevé costum i les muntanyes són perforades fins a perdre el seu esperit. Per això la urgència de l’enllaç amb la terra i de les lluites indígenes, que no són d'ara, sinó de sempre: memòria mil·lenària que encara respira.

En aquest podcast, la lingüista, escriptora i activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil desplega les complexitats de ser mixe a Mèxic i les esquerdes d’una identitat imposada. Desmunta la categoria d’indígena com a etiqueta política i externa, reivindicant el dret a nomenar-se des de l’especificitat: ser mixe. S’oposa als essencialismes i al folklorisme que intenten reduir l’ésser i la parla. La seva mirada s'endinsa en la força de les estructures petites, el multilingüisme, la defensa del territori i la milpa com a ecosistema social.