escriptura

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.

En aquest podcast, Mikaelah Drullard desmunta els llocs comuns del discurs progressista occidental per recordar-nos que la plantació encara segueix aquí. Amb paraules que tallen com matxets, revela com els drets humans continuen sent la clau d’una casa on només hi entren els cossos blancs. Davant la impunitat d'un genocidi transmès en directe, Mikaelah proposa un gest radical de descolonització: rebutjar la pròpia humanitat. Critica també el feminisme blanc, la fallida de la seva promesa d'igualtat a la frontera de la pell, i convoca genealogies insurrectes que inventen altres maneres de viure.

En aquest podcast, ens asseiem amb la investigadora, docent i curadora independent Laura Benítez Valero sobre un sostre vidre que no s’arriba mai a esquerdar, per atendre al ciment impenetrable que el sustenta, la qüestió de classe, i l'andamiatge de la meritocràcia. La ràbia i la vergonya són emocions que brollen quan s’encarna aquest sistema opressiu i pervers que reprodueix de generació en generació desigualtats que es tornen indelebles. I és des d’aquí també que Laura Benítez Valero recull amb orgull el llegat d’una educació comunitària en la lluitai de dones que sustenten famílies i infàncies. Alhora ens parla de la música i el ball com a punts de fuga revulsius; i d’investigacions que es materialitzen més enllà de l’acadèmia, encarnant metodologies erràtiques, intuïtives i afectives, a on el gaudi pren un paper fonamental.

Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge han conduït a Dani Zelko a l’escriptura-exorcisme d’"Oreja Madre: mi cuestión judía", un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina. En aquest pòdcast, parlem amb el "lenguajista" Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits.