escriptura
Marcelo Expósito
A FONS ÀUDIO #59, l’artista, editor, traductor i activista Marcelo Expósito revisita l’obra a la Col·lecció MACBA Fotoescrituras 2011-2019 (Dedicado a Allan Sekula), on recorre de manera personal, de vegades íntima, una successió d'esdeveniments col·lectius d'autodeterminació i resistència. El Marcelo ens parla de manifestacions, esdeveniments de masses i l'ocupació de l'espai públic, però també de l'espai micropolític, les formes d'agermanament, empatia i solidaritat.
Imani Mason Jordan
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la coreògrafa, performer i artista Ixtaso Corral, que no vam poder incloure en el seu moment. Abracem la complexitat de l'estar i fer amb altres, i ens endinsem en algunes idees des de les quals s'articula la seva manera de pensar fent: paraules ostatges, que poden ser alliberades com a tendresa, ingenuïtat, empatia, pudor i vergonya aliena. Obrim també una infinitat de preguntes -poètiques, polítiques i simpàtiques- no tant per trobar-hi respostes com per pensar en les pròpies preguntes. Fins on arriben les coses? Llegir un text és només llegir un text? Un text escrit es queda només en paper? No hi ha vibració? Qui està legitimat i per a dir què? Quines coses entren dins del legitimat i quines es queden fora? Sembla que estic sola? On ens podem trobar?
Escenas eliminadas
Recuperem alguns fragments inèdits de la nostra conversa amb la poeta, activista, artista, escultora sonora i curadora Antye Greie. Analitzem algunes de les seves estratègies per a implementar allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”. I ho fem començant per la seva manera d'entendre el desaprenentatge.
Itxaso Corral
El treball de l'artista Itxaso Corral invoca un ampli glossari de conceptes, mitjans i pràctiques que exploren el més enllà dels límits de les definicions tancades, estenent en el mateix gest, el camp de possibilitats d'allò denominat com a arts vives. En aquest podcast, Itxaso Corral comparteix amb nosaltres els petits rituals que donen forma i sentit als seus “quefers artístics”: polsos vitals que brollen entre la performance, el ball, el cant i les cal·ligrafies com a espais vivencials, resultat d'experiències i llargues temporalitats, així com de l'energia que sorgeix en l’aprenentatge i la pràctica amb altres.