06.05.2024
67 MIN
Castellà

Son[i]a #400
Juan Bufill

descarregar
cronologia
00:01
04:50
09:02
12:25
20:53
28:34
34:18
39:48
42:08
49:38
57:19
62:03
65:44
Robert Wyatt con Juan Bufill, Pedro Burruezo y María José Peña en el bar Las Palomas, Castelldefels, tras el rodaje de ‘Arsenal. El viatge de Robert Wyatt, 1987, de Juan Bufill y Manuel Huerga Foto: M. Pilar Tirbió

Juan Bufill, Pedro Burruezo, María José Peña i Robert Wyatt. Foto: M. Pilar Tirbió

Juan Bufill és poeta, cineasta experimental, guionista, fotògraf, crític i algunes coses més. Neix a Barcelona el 1955. La seva carrera professional arrenca durant els primers anys de la transició, quan semblava que tot estava encara per re-fer-se, per somiar-se. Van ser temps d’efervescència i transversalitat creativa; de contra-cultura underground i autogestionada al voltant de la qual l’art conceptual, el videoart, el cinema experimental, el vídeo comunitari, el còmic i la performance entrecreuaven les seves energies en múltiples direccions.

És en aquest context que, el juny de 1977, es forma a Barcelona el col·lectiu Film Vídeo Informació (FVI), concebut com a plataforma des de la qual investigar les possibilitats creatives, poètiques i comunicatives del cinema experimental i del vídeo, un mitjà que tot just començava a fer les seves primeres passes a Catalunya i a Espanya.

El nucli inicial de Film Vídeo Informació el van conformar Eugènia Balcells, Eugeni Bonet, el mateix Juan Bufill, Carles Hac Mor, Manuel Huerga, Ignacio Julià i Luis Serra. Junts, i també per separat, van organitzar projeccions de cinema i vídeo, debats, van traduir textos inèdits, van impulsar la creació d’un arxiu-biblioteca i van editar dos números d’una revista, en format fanzine, a la qual van anomenar Visual. L’any 1979, el grup va acabar dissolent-se, però totes les idees que van germinar llavors van acabar expandint-se i materialitzant-se en anys posteriors en diferents projectes expositius, editorials, cicles de cinema o programes de televisió.

En aquest podcast ens asseiem a parlar amb Juan Bufill sobre tota aquesta confluència d’energies creatives germinals. Conversem sobre la creació de Film Vídeo Informació i les diferents artisticitats que s’hi van donar cita, aturant-nos en projectes com la pel·lícula col·lectiva En la ciudad (1976-1977), les projeccions a casa de Xefo Guasch i el cinema Ars, o els processos de treball entorn de la revista Visual. Bufill ens acosta també a treballs posteriors i col·laboracions, com la mostra Cinéma d’avant-garde en Espagne. Une anthologie, que va tenir lloc al Centre Georges Pompidou l’any 1982 i que va rescatar de l’oblit la figura de José Val del Omar, o el programa televisiu Arsenal.

Conversa: Loli Acebal i Anna Ramos. Guió: Dolores Acebal. Producció sonora: Albert Tarrats. Veu: Clàudia Faus. Sons: llibreria de sons de RWM.

Imatge: Robert Wyatt amb Juan Bufill, Pedro Burruezo i María José Peña al bar Las Palomas, Castelldefels, després del rodatge d‘"Arsenal". Foto: M. Pilar Tirbió

CC BY-NC-ND 4.0 DEED. Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0 Internacional

Son[i]a Art conceptual cinema experimental cómic còmic Creative Commons Film Vídeo Informació Juan Bufill transició videoart
programes relacionats
3 destacats
En aquest segon episodi continuem conversant amb Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller per endinsar-nos en les metodologies de treball del col·lectiu Video-Nou. Metodologies que es gestaven amb el fer, sobre la marxa, sobre el terreny. Perquè el mitjà era nou i perquè junts s’estaven inventant un sistema de col·laboració transversal, amb el qual recollien les veus i reivindicacions d’una societat anhelosa d’expressar-se després de quaranta anys de dictadura, censura i repressió. El col·lectiu entenia el vídeo com a dispositiu de dinamització i intervenció social, donant presència a l’escolta, la conversa i el debat com a eines creatives. És així com s’integraven a barris, ateneus, associacions de veïns i veïnes, sindicats i espais culturals obrint plataformes per al diàleg. 
mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials De nou amb Video-Nou Carles Ameller creació colectiva Creative Commons DIWO Lluïsa Roca Luisa Ortínez transició video Video-Nou videoart Xefo Guasch

En aquest primer episodi d'aquesta mini-sèrie de tres capítols, repassem els inicis del col·lectiu Video-Nou i la seva connexió amb altres creadors que també començaven a treballar amb el vídeo a Catalunya. De la mà de Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller, recalem en la relació que Vídeo-Nou mantenia amb la contra-cultura, l’underground i els moviments llibertaris. I abordem les particularitats del vídeo en tant que eina documental, comunicativa, creativa i reivindicativa, parant atenció a les seves aplicacions dins el context polític i social dels anys de la transició espanyola. Revisem estratègies com el feedback, la contra-informació i accedim als processos de producció dels primers projectes del col·lectiu: "Gràcia. Espais Verds" (febrer-març,1977) i "Campanya política per a la Lliga de Catalunya" (abril-maig, 1977), més conegut com el Vídeo-Bus.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials De nou amb Video-Nou De nou amb Video-Nou Carles Ameller creació colectiva Creative Commons Lluïsa Roca Luisa Ortínez transició video Video-Nou videoart Xefo Guasch

Aquesta audioruta recorre diferents espais que durant els anys 70 van servir de plataforma de trobada, discussió i producció col·lectiva independent.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials anys 70 Armand de Fluviá Barcelona Carla Arenas Caroline Giffard dissidència sexual Miguel López Nazario Onliyú PEI queer Xefo Guasch
Son[i]a #400 Juan Bufill
Son[i]a
0:00
0:00
Son[i]a
Son[i]a #384
0:00
Podcast Title
Title of podcast
Son[i]a #384
0:00
34:58