SON[I]A #402
Eva Maria Fjellheim
Eva Maria Fjellheim és una investigadora sami de la Universitat Àrtica de Noruega. La seva recerca se centra en els drets dels pobles indígenes i, en particular, en l’estudi del colonialisme verd, una estratègia d’espoli territorial legitimada per una política hegemònica entorn del canvi climàtic que perpetua relacions de domini i colonialitat.
Informada per les disputes i els moviments dels pobles indígenes de l’Amèrica Llatina i per la lluita generacional a la regió de Sápmi, l’Eva Maria posa el focus en el territori de pasturatge de rens, vital per al poble sami i paisatge on s’inscriuen les seves rutes migratòries, cultura, mode de viure i manera de relacionar-se amb la natura. El seu territori és objecte d’assetjament de projectes extractius promoguts per corporacions i interessos estatals, en procés de convertir-los en parcs eòlics. L’Eva Maria acompanya la disputa legal del cas de Fosen que oposa la comunitat de pastors de rens a una companyia d’energia eòlica i a l’estat noruec. Davant l’asimetria en els diàlegs als tribunals, Fjellheim explora el conflicte epistèmic a través del qual la ciència corporativa silencia veus i coneixements contraris als interessos colonials, capitalistes i extractivistes.
En aquest podcast, Eva Maria Fjellheim parteix d’una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos. I compartim com la lluita i la resiliència mil·lenària sami, encara és capaç de posar en pràctica imaginatives tàctiques de rebuig i resistència a la violència lenta d’un espoli fragmentat, silenciós i silenciat.
En aquest podcast, parlem amb la investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d'assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s'emancipa del constructe occidental de l'artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.
Elvira Espejo Ayca és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d'anada i tornada, entre el rural i l'urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l'eurocentrisme acadèmic. En aquest podcast, ens submergim, “a tot pulmó”, en les converses i accions del el Museo Nacional de Etnografía y Folklore de La Paz (Bolivia) a la recerca d'una comprensió i respecte mutu, en l'acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Aura Cumes que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.