Son[i]a #216
Franco "Bifo" Berardi

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Céline Gillain que no vam poder utilitzar en el seu moment.

A través d'una combinació de recerca artística, treball detectivesc i un enfocament gairebé forense del nostre rastre de dades quotidià, el treball de la Joana Moll exposa alguns dels problemes més urgents de la nostra existència digital. Els seus projectes de recerca, xerrades, tallers i obres d'art es colen per les esquerdes d'aquests gegants tecnològics per tal d’entendre millor la seva naturalesa polimòrfica i revelar algunes de les capes ocultes que donen forma i sostenen el fractal hipercapitalista. En aquest podcast, parlem amb Joana Moll sobre interfícies i les seves implicacions socials, sobre tecnocolonialisme, agència, vigilància, explotació, especulació i, per què no, sobre el riure.

En aquest podcast parlem amb psicoanalista, assajista y acadèmica Suely Rolnik sobre micropolítica i macropolítica, sobre el comú i el subjectiu. Parlem de l'aire i del present, i de la dificultat actual per respirar i conspirar. Abandonem la idea d'apocalipsi però també de paradís, i li seguim la pista a les aranyes. Ens aturem a observar els seus fils resistents i flexibles, i pensem en la possibilitat de crear teranyines provisòries per al sorgiment d'altres mons. En aquest teixir, Suely comparteix amb nosaltres termes del guaraní com ñe´é, que significa paraula i també ànima.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Martha Rosler que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Dora García desenvolupa projectes que tendeixen al creixement infinit recorrent a pràctiques com el teatre invisible, les notes a peu de pàgina o l'exploració per serendipia. A FONS ÀUDIO #38 ens parla sobre els seus projectes, els seus mètodes de treball i els inesgotables transvasaments històrics entre psicoanàlisis i literatura.

Martha Rosler analitza i problematiza la proliferació dels sistemes de vigilància i les representacions del jo en la societat contemporània, alhora que ens parla dels circuits de l'art als anys setanta, de l'escena seminal del vídeo art i de la necessitat de seguir perseguint utopies.

María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.

L’artista i productora belga Céline Gillain alternava el seu treball com a professora d'art en un institut amb la pràctica solitària de la pintura del seu estudi de Brussel·les, fins que un dia va dir prou i va convocar una residència per a sis dones artistes a casa de la seva àvia. Cinc anys d'experimentació col·lectiva i en femení li van obrir camí a la concepció de performances híbrides i en solitari, entre la recerca artística, la posada en escena de la seva escriptura especulativa i les seves tonades pop encomanadisses, acuradament inserides en complexes narratives, sense costures ni fissures aparents. Conversem amb Céline sobre la seva incursió a la industrial musical, por escènica, el poder de la fragilitat i la depressió com una forma de resistència actual. Paradoxalment, la seca pràctica actual parteix d’una mescla de cançons pop, discursos motivacionals i ficcions actualitzades del món de l'entreteniment, que travessen la quotidianitat amb un humor negre esmolat.

RADIOACTIVITAT observa de prop dos ràdios lliures seminals, la bolonyesa Radio Alice i la parisenca Radio Tomate, com a singulars casos d'estudi en els quals conflueixen l’autogestió, l’organització descentralitzada i el DIY. La mini-sèrie serveix d’introducció al moviment de la ràdio lliure, que a les acaballes dels setanta va emergir en diverses parts del món a partir de la necessitat de donar veu a actors desvinculats de l’establishment mediàtic: una alternativa al relat del poder que es pot llegir també com l’avantsala a l’estructura horitzontal i rizomàtica de les xarxes digitals.

Recuperem fragments inèdits de l'entrevista amb l'escriptor, filòsof i activista polític i cultural Franco Berardi que no vam poder incloure en el seu moment.

Entrevista amb l'escriptor, filòsof i activista polític i cultural Franco Berardi sobre la resistència ciutadana enfront de la crisi que amenaça Europa actualment i possibles estratègies d'insurrecció.