Son[i]a #253
Martha Rosler
El feminisme va ser la primera forma d’activisme que va aparèixer en l’obra de Martha Rosler. Els seus fotomuntatges i vídeos dels anys setanta ja denunciaven l’explotació que els mitjans de comunicació i la publicitat exercien sobre les dones en perpetuar representacions estereotipades i cosificades. Des de llavors, i sempre des d’una perspectiva feminista, Rosler ha anat expandint els camps del seu compromís artístic per tal de denunciar les diferents estratègies de domini i control que el sistema capitalista desplega sobre les persones.
A través de vídeos, fotografies, instal·lacions, performances i assajos, l’artista dissecciona fenòmens com l’explotació laboral, l’imperialisme nord-americà, la immigració, els límits entre l’esfera pública i la privada, la gentrificació urbana, l’accés a l’habitatge, la guerra, els sistemes de vigilància o la comercialització del jo en l’era de les xarxes socials. Rosler adverteix de la necessitat d’analitzar la “semiòtica de la nostra existència” i insisteix a través de la seva pràctica artística, docent i assatgística en què les imatges que ens envolten no són innocents i que només a través d’una mirada crítica podem rebel·lar-nos contra els clixés que se’ns imposen.
Martha Rosler obre aquest SON[I]A amb una lúcida reflexió entorn dels espais polítics, psicològics i relacionals que generen els aeroports, com a metàfora del moment en què vivim. Rosler analitza i problematiza també la proliferació dels sistemes de vigilància i les representacions del jo en la societat contemporània, alhora que ens parla dels circuits de l’art als anys setanta, de l’escena seminal del vídeo art i de la necessitat de seguir perseguint utopies. I pel nostre propi gaudi, recollim la invitació de Rosler de reapropiar-nos de la seva “Semiotics of the Kitchen”.
Chus Martínez
Chus Martínez parla sobre l'exposició "Esteu a punt per a la televisió?".
María Ruido
María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Martha Rosler que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Marysia Lewandowska
Marysia Lewandowska parla del Women’s Audio Archive, de la necessitat vital de generar contrarrelats en el marc dels règims totalitaris, de com es teixien xarxes abans de la xarxes, de les fronteres entre el privat i el públic, del procés de negociació que produeix el desplaçament d'un àmbit a l'altre, de les responsabilitats de l'arxiu i de la potencialitat de generar converses des de l'art.
Franco "Bifo" Berardi
Bifo parla sobre assassinats en massa, en relació al cinema, la salut mental, la neuroplasticitat, l'amistat, la ironia i, en última instància, l'esperança.
Georges Didi-Huberman
Entrevista amb Georges Didi-Huberman sobre els problemes relacionats amb la nostra manera de veure i interpretar les imatges, una qüestió problemàtica que es deriva de la pròpia definició d'imatge, i de la jerarquia que històricament ha estat imposada a la dialèctica entre paraules i imatges.
Allan Sekula
Entrevista amb Allan Sekula sobre la relació entre art i fotografia, l'activisme artístic, el rol de l'artista dins l'esfera pública i sobre "Waiting for Tear Gas".