dones productores

La vocalista i artista interdisciplinària noruega Stine Janvin treballa amb la veu com a eina i matèria primera. Janvin explora el potencial de la veu, desafiant convencions, tradicions i formats, en un univers sonor que deforma i doblega gèneres musicals des de l'electrònica fins al folk. En aquest pòdcast, parlem amb Stine Janvin sobre costura, sobre records familiars i històries medievals, i sobre els plaers de la xafarderia, en el context del projecte de construcció de la identitat moderna noruega. També analitzem la recent immersió i actualització de Janvin en la pràctica del liksong (un servei fúnebre cantat, literalment, "cançó del cadàver") del sud-oest de Noruega. Al seu treball, la tradició, la cultura popular i la identitat es reinterpreten, s’actualitzen i s’amplien a través de múltiples estratègies.

En aquest podcast a dues veus, la investigadora i dissenyadora Sophie Dyer i la geògrafa creativa Sasha Englemann entrellacen una narració especulativa amb transmissions imperfectes de satel·lits meteorològics en un diàleg contaminat per les metapràctiques feministes que travessen les sves operacions col·lectives. Juntes, parlen sobre els satèl·lits de la NOAA, construeixen aliances i coneixements sobre el clima, s'entrevisten ocasionalment com a amigues i ens guien a través de la generosa xarxa de pensadores feministes que informen la seva pràctica.

Recuperem alguns fragments inèdits de la nostra conversa amb la poeta, activista, artista, escultora sonora i curadora Antye Greie. Analitzem algunes de les seves estratègies per a implementar allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”. I ho fem començant per la seva manera d'entendre el desaprenentatge.

És temptador descriure la pràctica de Marissa Malik com “una cruïlla” en la qual la producció musical es creua amb el misticisme i l'astrologia. Però la manera en què ella mateixa parla d'aquestes facetes complementàries sembla indicar que totes formen part d’una mena de cinta de Möbius, un continu sense principi ni fi, en el qual coexisteixen harmònicament i es retroalimenten entre si. Aquesta geometria paradoxal es recolza en una cosmovisió i una mirada crítica que ha permès a Marissa explorar i donar el seu propi gir a la correlació entre llenguatge, segregació racial i gènere, especialment en el marc de comunitats diaspòriques com la seva. Ens asseiem amb Marissa Malik per a parlar sobre el llenguatge, els rituals, la migració, el misticisme, les barreres, el queer i la sexualitat en el seu domini musical.