Son[i]a #209
EVOL

Aquest episodi de la sèrie de Roc Jiménez de Cisneros OBJECTUALITAT conté converses amb Diego Falconí, Rick Dolphijn, Dave Phillips i música de Kali Malone. Un viatge espiral sobre foc, cremes, cendres, rituals, cuina, menjar i selves. Encara que també va de tot allò que hi ha entre i sota totes i cadascuna d'aquestes coses. La micropolítica invisible del menjar a l'exèrcit; la càrrega simbòlica de les cendres, restes sòlides d'un objecte intangible, el foc, que ha donat forma a aquest planeta durant milions d'anys; la lectura en clau de gènere del genocidi Aimara; una percepció circular i cíclica del temps; o el paper i la rellevància dels ecosistemes, fins i tot més enllà del vell clixé de la vida silvestre, perquè, ja saps, "tot és un ecosistema, al final del dia".

L'obra d'Hugo Esquinca és una crosta multi-capa, ofuscada intencionalment a través de l'excés, deliberadament difícil de pelar. Eliminar capes d'ofuscació en aquesta densa xarxa d'interaccions transductives no serveix de gaire, perquè aquestes capes són precisament el que l’Hugo utilitza per a exposar-te a tu (i a ell mateix) a una mena de sobrecàrrega sensorial. Parlem amb l’Hugo sobre criar-se en l’hipercaos de la Ciutat de Mèxic i com aquesta experiència es relaciona amb la seva fascinació per la velocitat, la sobreabundància i el sincretisme.

L'artista, compositor i investigador Edwin van der Heide expandeix el llenguatge musical a través de múltiples disciplines. Les seves instal·lacions, sovint específicament concebudes per a un lloc i altament immersives, no sols ocupen espai: són una recerca molt deliberada del propi espai i de les seves possibilitats com a mitjà i material artístic. Les peces de l’Edwin creen espai, modificant els seus límits reals i percebuts. Fan que l'espai sigui present, aparent i fins i tot tangible. En aquest podcast, parlem amb Edwin van der Heide sobre art en l'espai públic, la pressió de l'aire, sons sota l'aigua, altaveus, xarxes, experiències espacials estranyes i fenomenologia sonora.

Jessica Ekomane és artista sonora, compositora, i professora d'Estudis Sonors i Arts Sòniques a la Universität der Künste Berlin. Les instal·lacions i actuacions quadrafòniques d’Ekomane aborden la música algorítmica com una pràctica social basada en qüestions com la relació entre la percepció individual i la dinàmica col·lectiva, i exploran les expectatives d'escolta i les seves arrels socials. En aquest podcast, Jessica Ekomane parla sobre la llibertat de joc, eMule, els òrgans de tubs, les limitacions i la flexibilitat de Max/MSP, els orígens de la síntesi de so no occidental, la recerca DIY, les quotes, el minimalisme i el seu amor primerenc per Ligeti i Destiny's Child.

Presentem aquí les conclusions del procés de recerca d'AVANT.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Goodiepal que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Goodiepal toca un Casiotone VL-1 VL-Tone prestat i parlem de la incapacitat de l'art de tenir un impacte real, del millor lloc per amagar coses, de contractes i piruetes, de dobles estàndards a Europa, de la creativitat en les estratègies de supervivència, de refugiats climàtics, de genocidis, d’afro-futurisme modern, de Radical Computer Music i de circuit bending.

Mark Fell i Joe Gilmore conclouen aquesta sèrie sobre música generativa i de processos amb "Dos sistemes generatius discrets", una peça desenvolupada per a l'ocasió.

Florian Hecker proposa la fusió de dues publicacions crucials en el camp de la psicoacústica y de la psicología musical: "Demonstrations of Auditory Scene Analysis: The Perceptual Organization of Sound" de Albert S. Bregman y Pierre A. Ahad i "Musical Illusions and Paradoxes" de Diana Deutsch. El resultat requereix de l'audiència una reconstrucció selectiva d'unitats distintes en una Gestalt global que culmina en una experiència auditiva quimèrica.

Entrevista amb Mark Fell i Joe Gilmore, artistes sonors i comissaris de COMPONENT AMB PROCESSOS: PERSPECTIVES SOBRE MÚSICA GENERATIVA I DE SISTEMES.

Obres exclusives de Marcus Schmickler i EVOL.