Son[i]a #361
Edwin van der Heide
![Son[i]a #361](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/dscn8279.jpeg)
Edwin van der Heide és un artista, compositor i investigador en els àmbits del so, l’espai i la interacció, que expandeix el llenguatge musical a través de múltiples disciplines. Les seves instal·lacions, sovint específicament concebudes per a un lloc i altament immersives, no sols ocupen espai: són una recerca molt deliberada del propi espai i de les seves possibilitats com a mitjà i material artístic. Les peces de l’Edwin creen espai, modificant els seus límits reals i percebuts. Fan que l’espai sigui present, aparent i fins i tot tangible. Són exploracions acuradament dissenyades d’una sèrie de fenòmens físics, des de vibracions en l’aigua fins a espurnes elèctriques, que evoquen una sensació de sorpresa a través d’experiències intenses, situades i cinestèsiques, que sovint conviden l’audiència a convertir-se en una part activa de la peça.
En aquest podcast, parlem amb Edwin van der Heide sobre art en l’espai públic, la pressió de l’aire, sons sota l’aigua, altaveus, xarxes, experiències espacials estranyes i fenomenologia sonora.
Cites musicals
00:22 “Pneumatic Sound Field”
08:04 “Shape KWS”
27:55 “Wavescape”
46:20 “Impuls#2”
56:47 “Pneumatic Sound Field”
66:18 “Impuls #5.1”
76:56 “Daylight”
programes relacionats
Edwin van der Heide
La peça sonora d'Edwin van der Heide "Spiral of Time" ofereix un retrat auditiu delicat i no intrusiu de la plaça, convidant-nos a observar els canvis en els patrons temporals i meteorològics, els diferents usos de l’espai i les subtils variacions que es produeixen dia a dia. Presentant paisatges sonors a intervals diferents —cada hora, dia, setmana, mes i fins i tot any— ajuda els oients a percebre l’escala del temps d’una altra manera i a entendre com la plaça evoluciona amb cada estació i moment. En aquest podcast, parlem amb Edwin van der Heide exactament tres mesos després de la instal·lació de "Spiral of Time" i just uns dies abans que la seva interfície es fes accessible a oients d’arreu del món. Junts, reflexionem sobre els conceptes de viatge en el temps i espirals, sobre la creació de memòries escenificades i arxius vius, sobre els sons llunyans que recorren la plaça i sobre la intrigant possibilitat d’expandir Spiral of Time per abastar paisatges diversos i no humans.
Edwin van der Heide
In this podcast, we talk with Edwin van der Heide about using radio as a way into the public, outside world, and about radio as a highly regulated space that sometimes resists experimentation. We discuss his early interest in short and medium wave radio and how it came to be expressed in these immersive, awe-inspiring installations, and we speculate about the production of meaning inherent in each of them.
Deleted Scenes
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista sonora i cellista experimental Anthea Caddy, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Ampliem la nostra conversa al diàleg entre la seva pràctica i la ciència i l'acadèmia. També parlem d'infrasons, dades d'ona llarga, miralls, reflexions, l'inaprensible i la negociació amb l'entorn i l'espai.
Anthea Caddy
Anthea Caddy is a Tasmanian-born and now Berlin-based experimental cellist and sound artist who explores projected sound energy through spatial practices that highlight acoustic and physical phenomena. In this podcast, Anthea walks us through her journey from playing cello in rock bands as a teenager to her ongoing research into projected sound energy. She explains her long-term research on directional speakers and the results of the iterations and testing of the parabolic speakers. She also talks about documentation and about the difficulties of approaching large-scale sound performance.
EVOL
Roc Jiménez de Cisneros parla sobre la deconstrucció i reinterpetació lliure d'EVOL del "Continuum" de György Ligeti i "Opus 17a" de Hanne Darboven, i com aquestes obres encaixen dins de la pràctica artística del duo. La conversa inclou idees poc usuals sobre el temps en la música, enginyeria inversa algorítmica, complexitat a través de la simplicitat, anti-clímax, música de trance ancestral, estats mentals estranys i el concepte de superavorriment de Dick Higgins.
Jessica Ekomane
Jessica Ekomane és artista sonora, compositora, i professora d'Estudis Sonors i Arts Sòniques a la Universität der Künste Berlin. Les instal·lacions i actuacions quadrafòniques d’Ekomane aborden la música algorítmica com una pràctica social basada en qüestions com la relació entre la percepció individual i la dinàmica col·lectiva, i exploran les expectatives d'escolta i les seves arrels socials. En aquest podcast, Jessica Ekomane parla sobre la llibertat de joc, eMule, els òrgans de tubs, les limitacions i la flexibilitat de Max/MSP, els orígens de la síntesi de so no occidental, la recerca DIY, les quotes, el minimalisme i el seu amor primerenc per Ligeti i Destiny's Child.