no-humans

Aquesta sessió de Jon Leidecker presenta un ampli repàs de la història de les peces clàssiques de música electrònica i concreta que, al llarg dels anys, han intentat emular i estendre les veus i sons del nostre paisatge pastoral.

L'artista, investigadora i activista Helen Pritchard destaca alguns dels seus treballs i projectes col·lectius, que articulats en la zona més o menys grisa en la qual la computació es creua amb la geografia, el disseny i la tecnociència ciberfeminista. En aquest recorregut, señalem tota mena de dobles enllaços: orques i sensors, fòssils i fracking, alpaca i receptes, ovelles i infraestructures de dades.

L'artista finlandesa Terike Haapoja ens convida a imaginar aquest posthumanisme, un «nosaltres» híbrid, expansiu, empàtic on càpiguen l'ambigüitat i la diferència, l'enteniment polític entre espècies, i on s'acabi per sempre amb la mòrbida fantasia de l’excepcionalisme humà i de la jerarquia de les espècies. Informada per conceptes com el veganisme negre de Syl Ko, la teoria expandida dels drets dels animals de Donaldson i Kymlicka o la politica sexual de la carn de Carol J. Adams, Terike s'atreveix a pensar en un món més enllà de l’animalització, de l'ordre que separa els éssers en protegits i descartables.

Aquest episodi de la sèrie de Roc Jiménez de Cisneros OBJECTUALITAT conté converses amb Diego Falconí, Rick Dolphijn, Dave Phillips i música de Kali Malone. Un viatge espiral sobre foc, cremes, cendres, rituals, cuina, menjar i selves. Encara que també va de tot allò que hi ha entre i sota totes i cadascuna d'aquestes coses. La micropolítica invisible del menjar a l'exèrcit; la càrrega simbòlica de les cendres, restes sòlides d'un objecte intangible, el foc, que ha donat forma a aquest planeta durant milions d'anys; la lectura en clau de gènere del genocidi Aimara; una percepció circular i cíclica del temps; o el paper i la rellevància dels ecosistemes, fins i tot més enllà del vell clixé de la vida silvestre, perquè, ja saps, "tot és un ecosistema, al final del dia".