Son[i]a #371
Elvira Espejo Ayca
![Son[i]a #371](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/elvira-espejo-3-1.jpeg)
Elvira Espejo Ayca (Ayllu Qaqachaca, 1981) és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d’anada i tornada, entre el rural i l’urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l’eurocentrisme acadèmic.
Després d’estudiar a l’acadèmia occidental la vehement negació de les tecnologies ancestrals, l’Elvira escolta les paraules del seu avi i es proposa posar en valor la transmissió de coneixements i educació invisibilitzades a la comunitat. Quan assumeix el càrrec de directora del Museu Nacional d’Etnografia i Folklore de La Paz (Bolívia), articula una reivindicació de les veus silenciades de les nacions indígenes en les col·leccions, a partir d’un minuciós treball d’actualització dels catàlegs del museu que desafia la in-sensibilitat de l’acadèmia, encara avui dia al servei de l’extractivisme epistèmic de data colonial. Basant-se en les estructures lingüístiques de l’aymara, el quítxua i el guaraní, els béns i objectes culturals de la col·lecció recuperen el seu lloc d’enunciació, trama i ordit per a alçar la veu. En aquesta deriva emancipadora, el no-humà torna a parlar en els codis de comprensió d’un món lligat a la criança mútua dels animals, les plantes i les arts que els van donar vida. Gràcies a intensos debats amb les teixidores, indígenes, pageses, la idea d’autoria aflora confrontant el culte a la individualitat i a l’egocentrisme acadèmic. Emergeixen així múltiples estratègies decolonials que qüestionen l’autoritat del curador i l’investigador lletrat, per a travar una autoria polifònica en connexió amb un territori lingüístic, geogràfic i afectiu.
En aquest podcast, conversem amb Elvira Espejo Ayca sobre els avatars institucionals a l’hora de trencar amb les jerarquies del coneixement occidental, al mateix temps que assistim a un “desplegament de connectivitats” que desborden el museu. Ens submergim, “a tot pulmó”, en les accions d’un museu a la recerca d’una comprensió i respecte mutu, en l’acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.
Eva Maria Fjellheim
En aquest podcast, la investigadora sami Eva Maria Fjellheim parteix d'una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos.
Ramón Grosfoguel
En aquest podcast, el sociòleg i activista porto-riqueny Ramón Grosfoguel ens guia a través de segles d'obscurantisme a Europa, des de la reunió de Colom amb la Reina Isabel a Granada l’onze de gener de 1492, al debat de Bartolomé Las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda que va donar les pautes per al racisme biològic i culturalista que encara perdura avui dia, per desmuntar la doctrina del descobriment, així com les pretensions universalistes i ahistòriques de l'eurocentrisme i de la modernitat que encara corren per l'acadèmia.
Yaiza Hernández Velázquez
Gabriel Chaile
En aquest podcast, parlem amb l'artista argentí Gabriel Chaile sobre la lentitud com a espai de resistència, sobre els cossos nus i en transformació de les seves escultures funcionals, i sobre pobresa, memòria i oblit. Refem, dictats pel seu propi ritme vital, un recorregut des de la riba de Tucumán al centre de l'art contemporani i l’arena internacional. I pel camí, posem cara i les primeres pedres al seu projecte de Centro Cultural Ambulante, que més que un espai és una crida a una actitud vital i a un posar-se en relació amb altres.
Françoise Vergès
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena Elvira Espejo Ayca, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre el fluir de les estructures lingüístiques i els seus processos d'escriptura, per tal d’introduir la noció d’”oralitura" i la importància del ritme del cant en els intercanvis a la seva comunitat.
Juan Arturo García
En aquest podcast, parlem amb l'artista mexicà Juan Arturo García sobre llengua i plantes. O sobre com la taxonomia va sobreescriure una tradició de pensament per una altra, a través del llatí. Paradoxalment, una llengua imperial morta. Recorrem detingudament la seva pràctica fent especial atenció al lloc que ocupen l'especulació, la ficció i l'arxiu en la manera de filar les seves històries. Parlem sobre el sorgiment de l'espanyol neutre i també compartim els seus primers passos en una pel·lícula que indaga l'estranya arribada d'un reactor nuclear a Colòmbia al voltant de 1950.
Teresa Lanceta
En aquesta conversa amb l'artista, historiadora de l'art, investigadora i educadora Teresa Lanceta el sentit del tacte reclama espai al de la mirada. A més, recuperem el saber del teixit en termes de col·lectivitat, com un codi obert per a les que el coneixen i el performen. I en aquest gest repetitiu i necessari, la tècnica esdevé forma i la forma, llenguatge. Desapareixen així els marges i apareixen rombes, sets, sargits… segons el moment vital. Un pensar i fer amb altres, i un viatge de viatges a través del qual una miríada d'objectes mundans prenen la paraula: cabdells de llana, coixins, catifes, gerres d'aigua i tovalloles de platja.
Raquel Gutiérrez
Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.
Aura Cumes
Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.