Son[i]a #353
Teresa Lanceta
Teresa Lanceta és artista, historiadora de l’art, investigadora i educadora. La seva obra està travessada per l’acte íntim, hipnòtic i repetitiu del teixir, que en la seva lentitud li permet conversar amb un temps dilatat i espiritual que se’ns resisteix, un temps-vida des del qual contestar el temps fragmentat de les hores de treball, les hores d’estudi, les hores d’oci.
La seva pràctica li permet viatjar en el temps a través del codi obert del pensament col·lectiu del teixir. Un llenguatge fet de llanes, diagonals, rombes i altres alteritats, on la pràctica dilatada en el temps configura espais possibles de comunicació no verbal amb les dones de l’Atles Mitjà i la zona del sud de l’Alt Atles a través de correspondències amb la seva pràctica i herència tèxtil. Treball de teixidores nòmades que reconeix en la seva pràctica i que l’ajuda a repensar el gest artístic en termes de coautoria i complicitat creadora. Les seves obres negocien l’espai amb l’ull que mira i classifica, des del punt de vista de l’etnologia i l’etnografia, un món ancorat a les categories que avalen o acrediten, i per tant menyspreen sabers heretats de maneres de vida diferents al model de vida de la societat capitalista.
En aquesta conversa amb Teresa Lanceta el sentit del tacte reclama espai al de la mirada. A més, recuperem el saber del teixit en termes de col·lectivitat, com un codi obert per a les que el coneixen i el performen. I en aquest gest repetitiu i necessari, la tècnica esdevé forma i la forma, llenguatge. Desapareixen així els marges i apareixen rombes, sets, sargits… segons el moment vital. Un pensar i fer amb altres, i un viatge de viatges a través del qual una miríada d’objectes mundans prenen la paraula: cabdells de llana, coixins, catifes, gerres d’aigua i tovalloles de platja.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena Elvira Espejo Ayca, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre el fluir de les estructures lingüístiques i els seus processos d'escriptura, per tal d’introduir la noció d’”oralitura" i la importància del ritme del cant en els intercanvis a la seva comunitat.
Elvira Espejo Ayca és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d'anada i tornada, entre el rural i l'urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l'eurocentrisme acadèmic. En aquest podcast, ens submergim, “a tot pulmó”, en les converses i accions del el Museo Nacional de Etnografía y Folklore de La Paz (Bolivia) a la recerca d'una comprensió i respecte mutu, en l'acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.
Combinant pràctiques documentals, conceptuals, instal·latives i de narració oral, Khalili investiga qüestions d'acte-representació, agencia política i estratègies de resistència dels subjectes i comunitats invisibilitzades per les dinàmiques colonials, opressives i excloents dels estats-nació. Qui és testimoni? Qui narra? Qui documenta, arxiva i transmet les històries que ens arriben? Aquestes són qüestions centrals que travessen tot el treball de l'artista. En aquest podcast parlem amb Bouchra Khalili sobre el que significa produir imatges i abordar la pràctica cinematogràfica i documental des de nous enfocaments i llocs. L'artista reflexiona també sobre les maneres de treballar amb històries sense arxiu.
Ens asseiem amb el comissari i investigador britànic Grant Watson per a parlar sobre tèxtils i les seves ramificacions materials i socials. En canvi, vam acabar xerrant sobre la seva pràctica al voltant de les entrevistes, donant lloc a una metaentrevista sobre entrevistes i el propi acte d'entrevistar. En aquest podcast, Grant Watson parla sobre l'actuació, l'edició, la demografia, la transferència, la captura de l'atmosfera d'una entrevista i altres temes que explora en un dels seus principals projectes en curs, “How We Behave”.
Luz Pichel és poeta. La seva escriptura ve de tots aquests indrets i d'altres als quals sense haver-hi viatjat físicament, va arribar per curiositat, imaginació i empatia. La tensió entre llengües majors i menors, la potencialitat alliberadora d'un ús no estabilitzat ni folklorizant del dialecte i l'esquerda d'invenció que obren la memòria i la infància, són algunes de les vies que explora la seva poesia.