migra i colonialitat
Françoise Vergès
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.
Lydia Ourahmane
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d'origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d'objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l'aliè i el prestat, entre el fet migratori i l'extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l'espai negatiu i sobre l'escolta com a disparador de l'experiència singular. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l'espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d'origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l'inexplicable i l'absolut, com la mort i l'intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.
Bouchra Khalili
Combinant pràctiques documentals, conceptuals, instal·latives i de narració oral, Khalili investiga qüestions d'acte-representació, agencia política i estratègies de resistència dels subjectes i comunitats invisibilitzades per les dinàmiques colonials, opressives i excloents dels estats-nació. Qui és testimoni? Qui narra? Qui documenta, arxiva i transmet les històries que ens arriben? Aquestes són qüestions centrals que travessen tot el treball de l'artista. En aquest podcast parlem amb Bouchra Khalili sobre el que significa produir imatges i abordar la pràctica cinematogràfica i documental des de nous enfocaments i llocs. L'artista reflexiona també sobre les maneres de treballar amb històries sense arxiu.
Núria Güell
La pràctica artística de Núria Güell (Vidreres, 1981) s'origina sempre a partir d'una contradicció o conflicte social pel qual l'artista se sent interpel·lada o directament afectada. S'inicien així llargs processos de treball col·laboratiu en els quals l'escolta, la recerca legal, la negociació, la confrontació i també les complicitats i els afectes es converteixen en eines creatives primordials. La seva és una pràctica de vida, des de la qual assumeix riscos legals, físics i emocionals. A FONS ÀUDIO #50 Núria Güell ens parla sobre Ajuda Humanitària (2008-2013), peça que inicia durant els seus anys d'estada a Cuba i que, des de 2021, forma part de la Col·lecció del MACBA.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'escriptora i investigadora argentina Flavia Dzodan que no vam poder utilitzar en el seu moment. Entre moltes coses, compartim l'origen de l'assaig que es va fer viral, titulat "Mi feminismo será interseccional o será una mierda". Però sobretot posem el focus en la deriva que ha pres la recerca de "La bella y la máquina", i la seva revulsiva anàlisi de la cultura aspiracional del món de la moda, així com el trencament que proposa la militant lectura de la Flavia sobre l'opulència i les falsificacions de luxe.