migra i colonialitat
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d'origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d'objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l'aliè i el prestat, entre el fet migratori i l'extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l'espai negatiu i sobre l'escolta com a disparador de l'experiència singular. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l'espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d'origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l'inexplicable i l'absolut, com la mort i l'intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.
Combinant pràctiques documentals, conceptuals, instal·latives i de narració oral, Khalili investiga qüestions d'acte-representació, agencia política i estratègies de resistència dels subjectes i comunitats invisibilitzades per les dinàmiques colonials, opressives i excloents dels estats-nació. Qui és testimoni? Qui narra? Qui documenta, arxiva i transmet les històries que ens arriben? Aquestes són qüestions centrals que travessen tot el treball de l'artista. En aquest podcast parlem amb Bouchra Khalili sobre el que significa produir imatges i abordar la pràctica cinematogràfica i documental des de nous enfocaments i llocs. L'artista reflexiona també sobre les maneres de treballar amb històries sense arxiu.
La pràctica artística de Núria Güell (Vidreres, 1981) s'origina sempre a partir d'una contradicció o conflicte social pel qual l'artista se sent interpel·lada o directament afectada. S'inicien així llargs processos de treball col·laboratiu en els quals l'escolta, la recerca legal, la negociació, la confrontació i també les complicitats i els afectes es converteixen en eines creatives primordials. La seva és una pràctica de vida, des de la qual assumeix riscos legals, físics i emocionals. A FONS ÀUDIO #50 Núria Güell ens parla sobre Ajuda Humanitària (2008-2013), peça que inicia durant els seus anys d'estada a Cuba i que, des de 2021, forma part de la Col·lecció del MACBA.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'escriptora i investigadora argentina Flavia Dzodan que no vam poder utilitzar en el seu moment. Entre moltes coses, compartim l'origen de l'assaig que es va fer viral, titulat "Mi feminismo será interseccional o será una mierda". Però sobretot posem el focus en la deriva que ha pres la recerca de "La bella y la máquina", i la seva revulsiva anàlisi de la cultura aspiracional del món de la moda, així com el trencament que proposa la militant lectura de la Flavia sobre l'opulència i les falsificacions de luxe.