Son[i]a #297
Aura Cumes

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista de Tucumán Gabriel Chaile que no vam poder incloure en el seu moment. Parlem sobre la seva formació, entre l'escola pública, els records i l'observació de les habilitats familiars. Tornem a reivindicar la lentitud com a manera de ser i d’estar en el món, alhora que ens interroguem, amb Nestor García Canclini, sobre com pensar la convivència de parts que es pensen de manera diferent, en aquests temps convulsos.

En aquest podcast, parlem amb la investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d'assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s'emancipa del constructe occidental de l'artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.

En aquest podcast, el sociòleg i activista porto-riqueny Ramón Grosfoguel ens guia a través de segles d'obscurantisme a Europa, des de la reunió de Colom amb la Reina Isabel a Granada l’onze de gener de 1492, al debat de Bartolomé Las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda que va donar les pautes per al racisme biològic i culturalista que encara perdura avui dia, per desmuntar la doctrina del descobriment, així com les pretensions universalistes i ahistòriques de l'eurocentrisme i de la modernitat que encara corren per l'acadèmia.

La geògrafa política i artista sonora Anja Kanngieser opera entre les coordenades que uneixen espai i so, un col·lapse de disciplines totalment natural als seus ulls i que sol causar més estranyesa en el compartimentat món de l'acadèmia i les ciències, que en la indisciplinada pràctica artística.  En este podcast,  escoltem nosaltres a Anja Kanngieser. L’Anja reflexiona sobre l'escolta expandida, l'inaudible i el nostre antropocentrisme, narra el seu interès primigeni en la governança sonora i desmunta les moltes tensions que va acumular el projecte “Climates of listening”, amb el propòsit de partida d'amplificar les lluites aborígens a les illes del Pacífic per l'autodeterminació i l’auto-representació.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena Elvira Espejo Ayca, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre el fluir de les estructures lingüístiques i els seus processos d'escriptura,  per tal d’introduir la noció d’”oralitura" i la importància del ritme del cant en els intercanvis a la seva comunitat.

Elvira Espejo Ayca és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d'anada i tornada, entre el rural i l'urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l'eurocentrisme acadèmic. En aquest podcast, ens submergim, “a tot pulmó”, en les converses i accions del el Museo Nacional de Etnografía y Folklore de La Paz (Bolivia) a la recerca d'una comprensió i respecte mutu, en l'acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Aura Cumes que no vam poder utilitzar en el seu moment.

L'historiador i violentòleg Daniel Inclán parla sobre cafè, zapatisme, política a la carta, hamburgueses, presents dilatats, paraulotes, narcisisme biogràfic, autoritarisme a la democràcia, blancor estètica i la nixtamalització del blat de moro.

Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.