Son[i]a #371

En aquest podcast, la investigadora sami Eva Maria Fjellheim parteix d'una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos.

En aquest pòdcast parlem amb Rember Yahuarcani López sobre el que significa per a ell l’“art indígena contemporani” i del seu camí personal per a trobar un lloc al mercat. Parlar des d'aquí, li permet enunciar-se en primera persona, expandir la noció de contemporaneïtat, així com preservar i traduir la cosmovisió huitota i les seves tradicions orals, en un intent de deixar empremta de la memòria ancestral d'una comunitat en imminent extinció. I aquí, la pintura, com els mites, apareix com una activitat màgica.

En aquest podcast, Seba Calfuqueo desmunta herois, monuments i categories, al mateix temps que reivindica el buit, els tabús i els elements, com a espais de complexitat des dels quals entrar en conversa. Parla també de fer-se càrrec d'on vens i des d'on parles, de l'autobiogràfic, l’exotització i el gènere com a possibles paranys. I reivindica ocupar col·lectivament espais que històricament s'han negat al poble maputxe. Si per a l'artista ser maputxe és tenir una connexió amb el territori, a través d'aquesta conversa Seba ens presenta una manera d'entendre la vida on el queer és l'essència mateixa de la natura.

En aquest podcast, ens asseiem amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández per arribar al cor de la seva investigació profunda sobre allò que ella anomena Turisme Terminal. Basant-se en aquesta llarga tradició acadèmica, però també des d'una perspectiva situada com a nativa de les Illes Canàries, la Yaiza descobreix la constel·lació de problemes que planegen per damunt de la indústria dels viatges, des de la degradació ambiental fins a la gentrificació desenfrenada, el consegüent impacte sobre les infraestructures locals, i una llarga llista de desigualtats socioeconòmiques.

En aquest podcast, parlem amb l'artista argentí Gabriel Chaile sobre la lentitud com a espai de resistència, sobre els cossos nus i en transformació de les seves escultures funcionals, i sobre pobresa, memòria i oblit. Refem, dictats pel seu propi ritme vital, un recorregut des de la riba de Tucumán al centre de l'art contemporani i l’arena internacional. I pel camí, posem cara i les primeres pedres al seu projecte de Centro Cultural Ambulante, que més que un espai és una crida a una actitud vital i a un posar-se en relació amb altres.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l’artista, historiadora de l’art, investigadora i educadora Teresa Lanceta, que no vam poder incloure en el seu moment. Amb això, obrim la seva investigació sobre Les cigarreres, la qual documenta i es deté en les formes d’organització, solidaritat i cures de les treballadores en la indústria del tabac. Així mateix, compartim la seva relació amb el col·leccionista Bert Flint, el pont per a ella impossible amb els teixits precolombins, i la seva manera d’entendre i dur a terme les coautories.

En aquest podcast, el sociòleg i activista porto-riqueny Ramón Grosfoguel ens guia a través de segles d'obscurantisme a Europa, des de la reunió de Colom amb la Reina Isabel a Granada l’onze de gener de 1492, al debat de Bartolomé Las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda que va donar les pautes per al racisme biològic i culturalista que encara perdura avui dia, per desmuntar la doctrina del descobriment, així com les pretensions universalistes i ahistòriques de l'eurocentrisme i de la modernitat que encara corren per l'acadèmia.

En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.

En aquest podcast, parlem amb l'artista mexicà Juan Arturo García sobre llengua i plantes. O sobre com la taxonomia va sobreescriure una tradició de pensament per una altra, a través del llatí. Paradoxalment, una llengua imperial morta. Recorrem detingudament la seva pràctica fent especial atenció al lloc que ocupen l'especulació, la ficció i l'arxiu en la manera de filar les seves històries. Parlem sobre el sorgiment de l'espanyol neutre i també compartim els seus primers passos en una pel·lícula que indaga l'estranya arribada d'un reactor nuclear a Colòmbia al voltant de 1950.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena Elvira Espejo Ayca, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre el fluir de les estructures lingüístiques i els seus processos d'escriptura,  per tal d’introduir la noció d’”oralitura" i la importància del ritme del cant en els intercanvis a la seva comunitat.

En aquesta conversa amb l'artista, historiadora de l'art, investigadora i educadora Teresa Lanceta el sentit del tacte reclama espai al de la mirada. A més, recuperem el saber del teixit en termes de col·lectivitat, com un codi obert per a les que el coneixen i el performen. I en aquest gest repetitiu i necessari, la tècnica esdevé forma i la forma, llenguatge. Desapareixen així els marges i apareixen rombes, sets, sargits… segons el moment vital. Un pensar i fer amb altres, i un viatge de viatges a través del qual una miríada d'objectes mundans prenen la paraula: cabdells de llana, coixins, catifes, gerres d'aigua i tovalloles de platja.

Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.