Son[i]a #371
Elvira Espejo Ayca
Elvira Espejo Ayca (Ayllu Qaqachaca, 1981) és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d’anada i tornada, entre el rural i l’urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l’eurocentrisme acadèmic.
Després d’estudiar a l’acadèmia occidental la vehement negació de les tecnologies ancestrals, l’Elvira escolta les paraules del seu avi i es proposa posar en valor la transmissió de coneixements i educació invisibilitzades a la comunitat. Quan assumeix el càrrec de directora del Museu Nacional d’Etnografia i Folklore de La Paz (Bolívia), articula una reivindicació de les veus silenciades de les nacions indígenes en les col·leccions, a partir d’un minuciós treball d’actualització dels catàlegs del museu que desafia la in-sensibilitat de l’acadèmia, encara avui dia al servei de l’extractivisme epistèmic de data colonial. Basant-se en les estructures lingüístiques de l’aymara, el quítxua i el guaraní, els béns i objectes culturals de la col·lecció recuperen el seu lloc d’enunciació, trama i ordit per a alçar la veu. En aquesta deriva emancipadora, el no-humà torna a parlar en els codis de comprensió d’un món lligat a la criança mútua dels animals, les plantes i les arts que els van donar vida. Gràcies a intensos debats amb les teixidores, indígenes, pageses, la idea d’autoria aflora confrontant el culte a la individualitat i a l’egocentrisme acadèmic. Emergeixen així múltiples estratègies decolonials que qüestionen l’autoritat del curador i l’investigador lletrat, per a travar una autoria polifònica en connexió amb un territori lingüístic, geogràfic i afectiu.
En aquest podcast, conversem amb Elvira Espejo Ayca sobre els avatars institucionals a l’hora de trencar amb les jerarquies del coneixement occidental, al mateix temps que assistim a un “desplegament de connectivitats” que desborden el museu. Ens submergim, “a tot pulmó”, en les accions d’un museu a la recerca d’una comprensió i respecte mutu, en l’acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.
programes relacionats
Eva Maria Fjellheim
En aquest podcast, la investigadora sami Eva Maria Fjellheim parteix d'una experiència íntima i personal, una fotografia de la seva besàvia provinent del seu àlbum familiar, per a desentranyar les lògiques colonials i racistes que van promoure els prejudicis associats a la identitat sami encara subjacents avui dia. Parlem d’epistemicidi, ignorància estratègica i colonialisme verd, però també de pràctiques ancestrals que ens sobreviuen i del territori com a cos.
Rember Yahuarcani López
En aquest pòdcast parlem amb Rember Yahuarcani López sobre el que significa per a ell l’“art indígena contemporani” i del seu camí personal per a trobar un lloc al mercat. Parlar des d'aquí, li permet enunciar-se en primera persona, expandir la noció de contemporaneïtat, així com preservar i traduir la cosmovisió huitota i les seves tradicions orals, en un intent de deixar empremta de la memòria ancestral d'una comunitat en imminent extinció. I aquí, la pintura, com els mites, apareix com una activitat màgica.
Seba Calfuqueo
En aquest podcast, Seba Calfuqueo desmunta herois, monuments i categories, al mateix temps que reivindica el buit, els tabús i els elements, com a espais de complexitat des dels quals entrar en conversa. Parla també de fer-se càrrec d'on vens i des d'on parles, de l'autobiogràfic, l’exotització i el gènere com a possibles paranys. I reivindica ocupar col·lectivament espais que històricament s'han negat al poble maputxe. Si per a l'artista ser maputxe és tenir una connexió amb el territori, a través d'aquesta conversa Seba ens presenta una manera d'entendre la vida on el queer és l'essència mateixa de la natura.
Yaiza Hernández Velázquez
En aquest podcast, ens asseiem amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández per arribar al cor de la seva investigació profunda sobre allò que ella anomena Turisme Terminal. Basant-se en aquesta llarga tradició acadèmica, però també des d'una perspectiva situada com a nativa de les Illes Canàries, la Yaiza descobreix la constel·lació de problemes que planegen per damunt de la indústria dels viatges, des de la degradació ambiental fins a la gentrificació desenfrenada, el consegüent impacte sobre les infraestructures locals, i una llarga llista de desigualtats socioeconòmiques.
Gabriel Chaile
En aquest podcast, parlem amb l'artista argentí Gabriel Chaile sobre la lentitud com a espai de resistència, sobre els cossos nus i en transformació de les seves escultures funcionals, i sobre pobresa, memòria i oblit. Refem, dictats pel seu propi ritme vital, un recorregut des de la riba de Tucumán al centre de l'art contemporani i l’arena internacional. I pel camí, posem cara i les primeres pedres al seu projecte de Centro Cultural Ambulante, que més que un espai és una crida a una actitud vital i a un posar-se en relació amb altres.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l’artista, historiadora de l’art, investigadora i educadora Teresa Lanceta, que no vam poder incloure en el seu moment. Amb això, obrim la seva investigació sobre Les cigarreres, la qual documenta i es deté en les formes d’organització, solidaritat i cures de les treballadores en la indústria del tabac. Així mateix, compartim la seva relació amb el col·leccionista Bert Flint, el pont per a ella impossible amb els teixits precolombins, i la seva manera d’entendre i dur a terme les coautories.
Ramón Grosfoguel
En aquest podcast, el sociòleg i activista porto-riqueny Ramón Grosfoguel ens guia a través de segles d'obscurantisme a Europa, des de la reunió de Colom amb la Reina Isabel a Granada l’onze de gener de 1492, al debat de Bartolomé Las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda que va donar les pautes per al racisme biològic i culturalista que encara perdura avui dia, per desmuntar la doctrina del descobriment, així com les pretensions universalistes i ahistòriques de l'eurocentrisme i de la modernitat que encara corren per l'acadèmia.
Françoise Vergès
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.
Juan Arturo García
En aquest podcast, parlem amb l'artista mexicà Juan Arturo García sobre llengua i plantes. O sobre com la taxonomia va sobreescriure una tradició de pensament per una altra, a través del llatí. Paradoxalment, una llengua imperial morta. Recorrem detingudament la seva pràctica fent especial atenció al lloc que ocupen l'especulació, la ficció i l'arxiu en la manera de filar les seves històries. Parlem sobre el sorgiment de l'espanyol neutre i també compartim els seus primers passos en una pel·lícula que indaga l'estranya arribada d'un reactor nuclear a Colòmbia al voltant de 1950.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena Elvira Espejo Ayca, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre el fluir de les estructures lingüístiques i els seus processos d'escriptura, per tal d’introduir la noció d’”oralitura" i la importància del ritme del cant en els intercanvis a la seva comunitat.
Teresa Lanceta
En aquesta conversa amb l'artista, historiadora de l'art, investigadora i educadora Teresa Lanceta el sentit del tacte reclama espai al de la mirada. A més, recuperem el saber del teixit en termes de col·lectivitat, com un codi obert per a les que el coneixen i el performen. I en aquest gest repetitiu i necessari, la tècnica esdevé forma i la forma, llenguatge. Desapareixen així els marges i apareixen rombes, sets, sargits… segons el moment vital. Un pensar i fer amb altres, i un viatge de viatges a través del qual una miríada d'objectes mundans prenen la paraula: cabdells de llana, coixins, catifes, gerres d'aigua i tovalloles de platja.
Raquel Gutiérrez
Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.
Aura Cumes
Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.