Son[i]a #398
Yaiza Hernández Velázquez
Sota la promesa de prosperitat per a les àrees empobrides i en desenvolupament del planeta, el turisme ha emergit com una força dominant que configura els complexos paisatges del capitalisme neoliberal. Orquestrant una complexa interacció d’explotació i interdependència, la indústria turística aprofita recursos i mà d’obra per alimentar una estructura ourobòrica en constant expansió. Durant dècades, acadèmiques d’arreu del món ens han advertit sobre els efectes perjudicials de la indústria del turisme sobre el medi ambient i les comunitats locals.
En aquest podcast, ens asseiem amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández per arribar al cor de la seva investigació profunda sobre allò que ella anomena Turisme Terminal. Basant-se en aquesta llarga tradició acadèmica, però també des d’una perspectiva situada com a nativa de les Illes Canàries, la Yaiza descobreix la constel·lació de problemes que planegen per damunt de la indústria dels viatges, des de la degradació ambiental fins a la gentrificació desenfrenada, el consegüent impacte sobre les infraestructures locals, i una llarga llista de desigualtats socioeconòmiques. Parlem d’illes amables, nòmades digitals, boomerangs imperials, capitalisme de plataformes, grand tours, els museus com a mercaderies turístiques, la mentalitat de monocultiu, saquejos amb bon gust, i allò que Verónica Gago ha anomenat “neoliberalisme des de baix”.
programes relacionats
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández. Desempaquetem la relació entre militarització i turisme, a través de les fronteres i territoris zonificats, que també apareixen com a model de la turistificació. A través d'aquesta lent, observem com el resort turístic reprodueix la disposició arquitectònica de la colònia, en tant que espai de privilegi, riquesa i blanquitud. Des d'aquí, passem a la deriva actual del model de museu, advertint de certs símptomes del seu estat terminal. I tanquem en un apart, amb un desempaquetament i la seva manera d'entendre l'apropiacionisme cultural.
En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.
La geògrafa política i artista sonora Anja Kanngieser opera entre les coordenades que uneixen espai i so, un col·lapse de disciplines totalment natural als seus ulls i que sol causar més estranyesa en el compartimentat món de l'acadèmia i les ciències, que en la indisciplinada pràctica artística. En este podcast, escoltem nosaltres a Anja Kanngieser. L’Anja reflexiona sobre l'escolta expandida, l'inaudible i el nostre antropocentrisme, narra el seu interès primigeni en la governança sonora i desmunta les moltes tensions que va acumular el projecte “Climates of listening”, amb el propòsit de partida d'amplificar les lluites aborígens a les illes del Pacífic per l'autodeterminació i l’auto-representació.
Elvira Espejo Ayca és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d'anada i tornada, entre el rural i l'urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l'eurocentrisme acadèmic. En aquest podcast, ens submergim, “a tot pulmó”, en les converses i accions del el Museo Nacional de Etnografía y Folklore de La Paz (Bolivia) a la recerca d'una comprensió i respecte mutu, en l'acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.