Creative Commons
Raw Material Company
Raw Material Company és un espai independent i col·laboratiu per al desenvolupament del pensament crític des de la pràctica artística amb base a Dakar, al Senegal. En aquesta conversa, Marie Hélène Pereira i Fatima Bintou Rassoul Sy, dues peces clau de Raw Material Company, proposen una pràctica feminista i decolonial situada, que s'ocupa més del fer que de l'enunciar i categoritzar. Comparteixen aquí algunes de les experiències i estratègies que han desenvolupat per a construir formes diverses de diàleg i esquivar les tensions i constriccions ideològiques i econòmiques imposades a través de les lògiques encara colonials de l'anomenat Nord global.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista Francesc Torres que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de la història com a sediment físic i objectual, a través dos treballs: "Memoria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l'hangar 17", 2011 i "Cincuenta lluvias", 1991. I acabem amb una reflexió sobre la instal·lació com a dispositiu de narració que propicia una lectura esfèrica.
Luz Pichel
Luz Pichel és poeta. La seva escriptura ve de tots aquests indrets i d'altres als quals sense haver-hi viatjat físicament, va arribar per curiositat, imaginació i empatia. La tensió entre llengües majors i menors, la potencialitat alliberadora d'un ús no estabilitzat ni folklorizant del dialecte i l'esquerda d'invenció que obren la memòria i la infància, són algunes de les vies que explora la seva poesia.
Pere Noguera
Pere Noguera (La Bisbal de l'Empordà, 1941) és artista conceptual i des d'inicis de la dècada dels setanta experimenta amb les possibilitats estètiques, poètiques i metafísiques del fang, l'aigua, el paisatge, el paper, la fotocòpia, la fotografia, els objectes quotidians, l'acció i el pas del temps. A FONS ÀUDIO #51 Pere Noguera ens ofereix algunes pistes entorn d'obres com "La fotocòpia com a obra document" (1975), "Càntirs" (1976), "Pedra i ganxos de ferro. Sèrie 'Massanet'" (1977) o "Porta doble" (1990), entre d’altres.
Samaneh Moafi
Samaneh Moafi és arquitecta i investigadora de Forensic Architecture a Goldsmiths, a la Universitat de Londres. Moafi supervisa el Centre For Contemporary Nature, una divisió de Forensic Architecture que explora la relació entre les violacions dels drets humans, la violència ambiental i el canvi climàtic antropogènic. En aquest podcast, Samaneh Moafi dirigeix la nostra mirada a les nocions d'ecocidi, els béns comuns negatius i la violència ambiental, a la recerca de responsabilitat i canvi. En fer-ho, ens porta a través del desert de Nègueb, núvols tòxics extraterritorials, nius d'orangutans a Indonèsia, incendis forestals i l'ús militar de les ràfegues de vent a la franja de Gaza.