FONS ÀUDIO #51
Pere Noguera
Pere Noguera (La Bisbal de l’Empordà, 1941) és artista conceptual i des d’inicis de la dècada dels setanta experimenta amb les possibilitats estètiques, poètiques i metafísiques del fang, l’aigua, el paisatge, el paper, la fotocòpia, la fotografia, els objectes quotidians, l’acció i el pas del temps.
A FONS ÀUDIO #51 Pere Noguera ens parla sobre els seus anys de formació a l’Escola Massana de Barcelona i dels seus tantejos professionals en el món del futbol. Ens explica també coses de la Bisbal i de la seva relació amb la terra, l’argila, la ceràmica, els oficis, la natura, el joc, així com el descobriment progressiu de les diferents tècniques creatives amb les quals ha anat treballant al llarg dels anys: la fotocòpia, la impremta, el monotip, l’efecte mirall, l’“enfangada”, els objectes trobats, la improvisació, l’atzar i l’observació. Noguera ens ofereix també algunes pistes entorn d’obres com “La fotocòpia com a obra document” (1975), “Càntirs” (1976), “Pedra i ganxos de ferro. Sèrie ‘Massanet'” (1977) o “Porta doble” (1990), entre d’altres.
programes relacionats
Marc Larré
Marc Larré treballa amb vídeo, fotografia, escultura i objectes, per tal d’articular una pràctica diletant i d'escolta atenta, tant dels materials que manipula com del context, allò que l’envolta. En el seu pensar fent, el Marc genera una infinitat de connexions inesperades entre situacions temporals, objectes i persones, per a posar en crisi qualsevol noció de progrés i modernitat. En aquest podcast, parlem amb Marc Larré sobre megàlits, pedres i antimonuments. En l'escolta, apareixen pràctiques artesanals, petjades, frecs, fang, escaiola. Parlem sobre la dimensió experiencial de la seva pràctica i sobre les connexions i sinergies amb la comunitat artística de Barcelona. I, com no, sobre art, precarietat i la necessitat de pensar juntes les nostres condicions laborals.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista conceptual Pere Noguera. Notes sobre els oficios i la seva influència en la seva obra, l'ús dels mapes, el seu homenatge a Duchamp i el seu treball amb el territori.
Ignasi Aballí
De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.
Robert Janz
El pintor, escultor, gravador, poeta i artista de carrer Robert Janz parla de les seves intervencions urbanes, d’art, budisme, política, poesia i del pas del temps.