Son[i]a
Marc Vives
No és que el treball de Marc Vives esquivi categories o definicions concises, que també. És que és més aviat un art d'esquivar pròpiament dit, un exercici tenaç i obstinat d'eludir límits i formalitzacions clares. Un art generatiu i de sistemes, una alquímia de la proximitat o una mena de cartomància que té com a objecte d'estudi les relacions socials i les trames interpersonals, i que tendeix a posar en tensió tant les lògiques del cub blanc, com les de la gestió cultural, una cosa damunt de l'altra, tot alhora. En aquest podcast parlem amb Marc Vives de nedar, de nervis, de terres que es despinten i d'estratègies per a eludir la comoditat i acostar-se al risc i al buit en un entorn habitualment tan segur com l'art.
Cecilia Bengolea
En aquest podcast, Cecilia Bengolea comparteix la seva trajectòria vital, un estat entre el flux permanent i la pulsió sensual, que beu tant de la boxa thai i el pole dancing com de la dansa contemporània o el dancehall. Dels balls i les seves experiències al Carib, Bengolea assenyala el clima, la humitat i les suors, com a factors que expliquen altres formes d'intel·ligència corporal i connexions sinàptiques, gràcies a les quals el goig, la fantasia i l'humor exorcitzen els límits del cos, les violències sistèmiques i el dol. Parlem també de creences animistes i figuracions coreogràfiques, mentre reajustem idees preconcebudes sobre l'apropiacionisme cultural i determinades lectures sobre els rols de gènere en el ball, a través de la cultura dancehall.
Jessica Ekomane
Jessica Ekomane és artista sonora, compositora, i professora d'Estudis Sonors i Arts Sòniques a la Universität der Künste Berlin. Les instal·lacions i actuacions quadrafòniques d’Ekomane aborden la música algorítmica com una pràctica social basada en qüestions com la relació entre la percepció individual i la dinàmica col·lectiva, i exploran les expectatives d'escolta i les seves arrels socials. En aquest podcast, Jessica Ekomane parla sobre la llibertat de joc, eMule, els òrgans de tubs, les limitacions i la flexibilitat de Max/MSP, els orígens de la síntesi de so no occidental, la recerca DIY, les quotes, el minimalisme i el seu amor primerenc per Ligeti i Destiny's Child.
Clàudia Pagès
El treball de l'artista Clàudia Pagès es desplega i es contreu en múltiples formes. En els seus processos, paraula, cos i moviment circulen en múltiples direccions, traçant una complexa xarxa lingüística de micronarratives, que passen per l'escolta crítica de l'entorn immediat i el seu registre, a través d'una escriptura tenaç. En aquest podcast, obrim la seva caixa de trucs i eines. La repetició, els “zoom ins”, el desplaçament (físic i metafòric) i la traducció apareixen com algunes de les seves principals estratègies; mentre que cantar, compondre i ballar s'articulen com a desig i pur espai d'experimentació i possibilitat.
Femke Snelting
Possible Bodies és un projecte de recerca col·laboratiu liderat per Jara Rocha i Femke Snelting que té com a objectiu qüestionar i problematitzar la manera en què els cossos es formulen, conceben i representen a través de diferents tecnologies 3D, com el modelatge, el tracking i l'escaneig. La seva recerca de crítica afirmativa assenyala com aquestes tècniques acaben implementant i fins i tot amplificant una sèrie de prejudicis sobre raça, gènere, classe, edat i capacitat que, lluny de ser circumstancials, estan directament entreteixides al codi font de tota mena d'aplicacions de la indústria. Parlem amb Femke Snelting sobre encarnacions, optimització, desastres 3D, el possible, el probable, interfícies paramètriques, estàndards oberts i recerca d'acció desobedient.