Son[i]a #345
Clàudia Pagès
![Son[i]a #345](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/claudia-pages_03_idiorritmias_macba_fot-dani-canto.jpeg)
El treball de l’artista Clàudia Pagès (Barcelona, 1990) es desplega i es contreu en múltiples formes. En els seus processos, paraula, cos i moviment circulen en múltiples direccions, traçant una complexa xarxa lingüística de micronarratives, que passen per l’escolta crítica de l’entorn immediat i el seu registre, a través d’una escriptura tenaç. Així, segons el moment vital i les circumstàncies, la seva pràctica pot prendre cos textual, performativa i/o objectual, en una pura pulsió vital de contenir i capturar el dispers mapa d’hàbits, recorreguts, relacions i converses que compon el nostre dia a dia. A través de la seva mirada aguda i penetrant, els sistemes de distribució, circulació i consum, prenen especial protagonisme i mostren la violència sistèmica de l’economia capitalista amb totes les seves arestes i escantells.
En aquest podcast, obrim la caixa de trucs i eines de Clàudia Pagès. La repetició, els “zoom ins”, el desplaçament (físic i metafòric) i la traducció apareixen com algunes de les seves principals estratègies; mentre que cantar, compondre i ballar s’articulen com a desig i pur espai d’experimentació i possibilitat. Escriptura, materialitat, oralitat, ritme, moviment… tot passa pel cos, i al seu torn, ha de cabre en una maleta.
Llista de temes citats
02:35 “Vas marxar”
11:58 “Gerundi circular” (fragment)
14:43 “Gerundi circular” (fragment)
17:25 “Arrela’t, nena, arrela’t” en directe (fragment)
25:57 “Arrela’t, nena, arrela’t” en directe (fragment repetit)
32:35 “Ja és setembre (castellano)” de “Rates i cuques” (fragment)
40:31 “Calor d’estiu (castellà)” de “Rates i cuques” (fragment)
48:50 “Baixants” (fragment)
51:45 “Baixants” (fragment)
57:07 “Baixants” (fragment)
2022. Tots els drets reservats. © dels temes dels artistes i/o dels segells discogràfics.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista i escriptora Clàudia Pagès, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'habitar i escriure en diferents llengües, del fràgil equilibri entre la precisió i els artefactes, de l'spanglish i de lluitar pels castellanismes. Obrim també les lectures compartides com a estratègia per pensar juntes.
Marc Vives
No és que el treball de Marc Vives esquivi categories o definicions concises, que també. És que és més aviat un art d'esquivar pròpiament dit, un exercici tenaç i obstinat d'eludir límits i formalitzacions clares. Un art generatiu i de sistemes, una alquímia de la proximitat o una mena de cartomància que té com a objecte d'estudi les relacions socials i les trames interpersonals, i que tendeix a posar en tensió tant les lògiques del cub blanc, com les de la gestió cultural, una cosa damunt de l'altra, tot alhora. En aquest podcast parlem amb Marc Vives de nedar, de nervis, de terres que es despinten i d'estratègies per a eludir la comoditat i acostar-se al risc i al buit en un entorn habitualment tan segur com l'art.
Jara Rocha
La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible. Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.
María Salgado
María Salgado parla sobre poesia low tech, sincretisme, spoken text, escriptura i oralitat, canals ocupats, virtuts del prefix an, drogues, i la tensió productiva entre les frases en ús al carrer i les que estan guardades als llibres.