veu

La vocalista i artista interdisciplinària noruega Stine Janvin treballa amb la veu com a eina i matèria primera. Janvin explora el potencial de la veu, desafiant convencions, tradicions i formats, en un univers sonor que deforma i doblega gèneres musicals des de l'electrònica fins al folk. En aquest pòdcast, parlem amb Stine Janvin sobre costura, sobre records familiars i històries medievals, i sobre els plaers de la xafarderia, en el context del projecte de construcció de la identitat moderna noruega. També analitzem la recent immersió i actualització de Janvin en la pràctica del liksong (un servei fúnebre cantat, literalment, "cançó del cadàver") del sud-oest de Noruega. Al seu treball, la tradició, la cultura popular i la identitat es reinterpreten, s’actualitzen i s’amplien a través de múltiples estratègies.

Antye Greie és una poeta, activista, artista sonora, escultora de so i comissària, nascuda a Alemanya Oriental i establerta fa més de quinze anys a Hailuoto, una illa molt al nord de Finlàndia. En aquest podcast, parlem amb Antye Greie sobre llenguatge, so i cos. En la cruïlla d’aquestes tres idees, apareix la veu, les seves múltiples ressonàncies i diferents maneres d'introduir les veus d'altres des del seu propi treball i espai de visibilitat. Pel camí, recorrem la seva trajectòria i metodologia, des de la desconstrucció de textos a la posada en pràctica d’allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”.

Mitjançant la creació de textos, enregistraments, performances, concerts, llocs web, sessions d'escolta, tallers educatius i arxius de converses, l'obra de Jaume Ferrete explora tot allò que travessa i configura les ideologies de la veu. Els seus projectes eludeixen obertament qualsevol naturalització de la identitat i examinen la producció vocal com un fenomen social complex, modelat pels ressons i les reverberacions circumdants.

No és que el treball de Marc Vives esquivi categories o definicions concises, que també. És que és més aviat un art d'esquivar pròpiament dit, un exercici tenaç i obstinat d'eludir límits i formalitzacions clares. Un art generatiu i de sistemes, una alquímia de la proximitat o una mena de cartomància que té com a objecte d'estudi les relacions socials i les trames interpersonals, i que tendeix a posar en tensió tant les lògiques del cub blanc, com les de la gestió cultural, una cosa damunt de l'altra, tot alhora. En aquest podcast parlem amb Marc Vives de nedar, de nervis, de terres que es despinten i d'estratègies per a eludir la comoditat i acostar-se al risc i al buit en un entorn habitualment tan segur com l'art.