Son[i]a #352
Flavia Dzodan

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista mexicà  Juan Arturo García, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Ampliem la nostra conversa a l’entorn de les llengües vives i llengües mortes, els dialectes, els usos del llenguatge i les dinàmiques de prestigi lingüístic, partint del disseny de l’espanyol neutre com a cas d'estudi. Somiem amb el subtitulat com a espai creatiu, al mateix temps que repensem la tipografia des del polític, qüestionant la llegibilitat i les estructures convencionals, a través de la pròpia pràctica de Juan Arturo.

En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.

En aquest podcast, parlem amb l'artista mexicà Juan Arturo García sobre llengua i plantes. O sobre com la taxonomia va sobreescriure una tradició de pensament per una altra, a través del llatí. Paradoxalment, una llengua imperial morta. Recorrem detingudament la seva pràctica fent especial atenció al lloc que ocupen l'especulació, la ficció i l'arxiu en la manera de filar les seves històries. Parlem sobre el sorgiment de l'espanyol neutre i també compartim els seus primers passos en una pel·lícula que indaga l'estranya arribada d'un reactor nuclear a Colòmbia al voltant de 1950.

El treball de l'investigador Martin Zeilinger sorgeix d'una profunda fascinació per l’àrea grisa on els protocols de la tecnologia blockchain convergeixen amb l'art. Lluny del triomfalisme dels evangelistes de la Web3, el seu enfocament se centra en els artistes i projectes que realment miren d'integrar en la seva pràctica algunes de les característiques i possibilitats més destacades d'aquests sistemes distribuïts. En aquest podcast Martin parla sobre el potencial poètic i polític de la cadena de blocs, al mateix temps que tracem una línia de temps una mica difusa que connecta l'art conceptual dels seixanta amb els contractes intel·ligents, les organitzacions autònomes descentralitzades i nous de mecanismes de consens.

Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.

Roberto Jacoby obre els seus llibrets de poesia i ens parla d'escriptura, inspiració, saqueig i desmaterialització; de blancs i negres, sofàs-llit, art, política i activismes des del Sud.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'escriptora i investigadora argentina Flavia Dzodan que no vam poder utilitzar en el seu moment. Entre moltes coses, compartim l'origen de l'assaig que es va fer viral, titulat "Mi feminismo será interseccional o será una mierda". Però sobretot posem el focus en la deriva que ha pres la recerca de "La bella y la máquina", i la seva revulsiva anàlisi de la cultura aspiracional del món de la moda, així com el trencament que proposa la militant lectura de la Flavia sobre l'opulència i les falsificacions de luxe.