Son[i]a #293
Ramon Amaro

En aquest podcast, parlem amb Nicolás Malevé i Jara Rocha sobre infraestructures, software i museus. Parlem sobre canvis d'escala, algoritmes, caixes negres, epistemicidis i cibercidis. Pensem detingudament la noció de servei, accés o aire com a controvèrsies: què provoquen els canvis de temperatura, d'estratègies de màrqueting o de formats de render web... i quines materialitats entren en suspensió amb aquests canvis. Les cures pal·liatives i l'abolició s'articulen així mateix com a possibles estratègies per a desmantellar totes aquelles formes de món que haurien d'acabar, i pensar com, en aquest procés, poden generar-se noves formes que potser encara no acabem d'imaginar.

Recuperamos fragmentos inéditos de la entrevista con el investigador y docente Ramon Amaro que no pudimos incluir en su momento.

Jennifer Walshe va estudiar composició i actua sovint com a vocalista, però la seva pràctica, així com una enorme llista d'obres al llarg dels darrers vint anys, la situen en una zona indeterminada on la música, les arts escèniques i el teatre s'entrecreuen i convergeixen. Walshe tracta els seus textos, guions i partitures musicals de manera recursiva, a partir d’una mena de bucle de retroalimentació que inclou i incorpora tot tipus de dades sobre el propi text: el seu context i paratext. En aquest podcast, parlem amb Jennifer Walshe sobre escriure, anotar, ensenyar, col·leccionar, escoltar, actuar, falsificar i una mica d'aprenentatge automàtic.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb la compositora i vocalista Jennifer Walshe que no vem poder incloure en el seu moment.

Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.  

La investigadora i tecnòloga creativa Yasmine Boudiaf defineix la seva pràctica artística com a “recerca paranoica”. Projectes lúdics arrelats en metodologies de recerca profunda que van des de l'escriptura fins a la computació, mirant de treure l’entrellat de les tàctiques blanques, mutants i diabòliques que subjeuen als poders estatals i les noves tecnologies. En aquest podcast, Yasmine Boudiaf ens mostra algunes de les seves experiències en el món corporatiu i el propi acte d'encaixar en l'arcaic sistema de classes britànic. Parla sobre l'ètica de l’IA, el teatre darrere de la formulació de polítiques, el poder tou i el nou llenguatge, al temps que ens convida a pensar en formes passives de resistència i a elaborar formes d'arxiu cultural no colonial.

El treball de l'investigador Martin Zeilinger sorgeix d'una profunda fascinació per l’àrea grisa on els protocols de la tecnologia blockchain convergeixen amb l'art. Lluny del triomfalisme dels evangelistes de la Web3, el seu enfocament se centra en els artistes i projectes que realment miren d'integrar en la seva pràctica algunes de les característiques i possibilitats més destacades d'aquests sistemes distribuïts. En aquest podcast Martin parla sobre el potencial poètic i polític de la cadena de blocs, al mateix temps que tracem una línia de temps una mica difusa que connecta l'art conceptual dels seixanta amb els contractes intel·ligents, les organitzacions autònomes descentralitzades i nous de mecanismes de consens.

En aquest podcast, la investigadora i curadora Olga Goriunova parla sobre la vida útil de les dades de màrqueting, les persones jurídiques, la lectura de les estadístiques com a poètica i els múltiples misteris de la publicitat personalitzada. El concepte dels subjectes digitals de l’Olga analitza com l'aprenentatge automàtic destil·la les dades de consultes de motors de cerca, comerç electrònic o activitat en xarxes socials per a crear categories… i millorar encara més les tàctiques de màrqueting, comunicació política i pràctiques similars.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'escriptora i investigadora argentina Flavia Dzodan que no vam poder utilitzar en el seu moment. Entre moltes coses, compartim l'origen de l'assaig que es va fer viral, titulat "Mi feminismo será interseccional o será una mierda". Però sobretot posem el focus en la deriva que ha pres la recerca de "La bella y la máquina", i la seva revulsiva anàlisi de la cultura aspiracional del món de la moda, així com el trencament que proposa la militant lectura de la Flavia sobre l'opulència i les falsificacions de luxe.

Parlem amb l'escriptora i acadèmica argentina Flavia Dzodan sobre moda, opulència, perifèria, frenologia, taxonomies, cànons de bellesa, falsificacions d'articles de luxe i centres de detenció de migrants. Un recorregut intens que inclou notes de la seva història personal, referències a altres autores, anotacions sobre la seva metodologia i múltiples cops de peu als centres de poder.

La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible.  Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.

Possible Bodies és un projecte de recerca col·laboratiu liderat per Jara Rocha i Femke Snelting que té com a objectiu qüestionar i problematitzar la manera en què els cossos es formulen, conceben i representen a través de diferents tecnologies 3D, com el modelatge, el tracking i l'escaneig. La seva recerca de crítica afirmativa assenyala com aquestes tècniques acaben implementant i fins i tot amplificant una sèrie de prejudicis sobre raça, gènere, classe, edat i capacitat que, lluny de ser circumstancials, estan directament entreteixides al codi font de tota mena d'aplicacions de la indústria. Parlem amb Femke Snelting sobre encarnacions, optimització, desastres 3D, el possible, el probable, interfícies paramètriques, estàndards oberts i recerca d'acció desobedient.

L'artista irlandès John Gerrard parla de la seva fascinació inicial pels scanners 3D, i de com a partir d'aquests va arribar a desenvolupar la seva pràctica actual, la seva concepció del temps en l'art, i una particular manera d'entendre la simulació, a mig camí entre la contemplació i la mirada crítica.

Hasan Elahi parla sobre cossos de dades i migrants digitals, sobre lleis antigues i velocitats culturals, sobre germans petits, germans grans, i la capacitat d'agència dels secrets diminuts enfront del big data.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Matthew Fuller que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Matthew Fuller parla sobre l’acte de dormir, imperialisme processal, big data, post-humanitat i el que ell anomena "atacs de denegació de servei als cervells de les persones".

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Zach Blas que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Zach Blas parla sobre plagi utòpic, biomètrica, patrons de vida, moments impensables, sobre identitat, opacitat, paranodes, sobre l'especulació entesa com a utilitat i sobre com concebre, avui, alternatives sensuals al micro-relat total d'Internet.

Daniela Ortiz i Xose Quiroga desenvolupen una obra artística de recerca i acció on col·lisionen els relats colonials, els sistemes de control migratori i els consensos que sostenen l'estat-nació. A Fons Àudio #34, Ortiz parla sobre les seves maneres de fer, sobre les diverses formes de posar en circulació els sabers amagats i la nomenclatura de monuments colonials que habiten la ciutat.