Son[i]a #275
Roberto Jacoby
“Divertir-se és un esforç molt gran. Només es pot divertir qui s’ho proposa i milita”. Quan es parla de l’obra de Roberto Jacoby s’assenyala la seva interdisciplinaritat. Jacoby migra de la sociologia a l’art conceptual i polític, passant pel periodisme clandestí, l’escriptura, l’activisme, la música, la gestió cultural, l’edició i la poesia. Encara que més que interdisciplinària, la seva és una trajectòria “indisciplinada”, com diria la comissària i investigadora Ana Longoni. Una trajectòria irreverent i entossudida a construir espais per a l’emancipació i noves formes col·lectives d’habitar el món.
Membre de l’avantguarda argentina dels seixant, va participar en projectes com l’“Anti-happening” (1966-1967) o “Tucumán Arde” (1968). Va desafiar la dictadura des de les trinxeres de la cultura underground, l’activisme de la nit i component cançons per al grup de new wave Virus. Jacoby sempre ha entès l’art com un procés de creació coral i col·laboratiu, i així ha orquestrat comunitats com el “Proyecto Venus” (2000-2006), la revista “ramona” o la Brigada Argentina por Dilma a la Biennal de Sao Paulo de 2010.
En aquest podcast Roberto Jacoby obre els seus llibrets de poesia i ens parla d’escriptura, inspiració, saqueig i desmaterialització; de blancs i negres, sofàs-llit, art, política i activismes. Assenyalant el Sud diferencia les dictadures toves de les dures i dels neofascismes que s’acosten. I des del Sud també invoca els espais d’imaginació política que es van obrir des de l’avantguarda argentina, l’Instituto Di Tella i l’experiència col·lectiva de “Tucumán Arde”.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'escriptora i investigadora argentina Flavia Dzodan que no vam poder utilitzar en el seu moment. Entre moltes coses, compartim l'origen de l'assaig que es va fer viral, titulat "Mi feminismo será interseccional o será una mierda". Però sobretot posem el focus en la deriva que ha pres la recerca de "La bella y la máquina", i la seva revulsiva anàlisi de la cultura aspiracional del món de la moda, així com el trencament que proposa la militant lectura de la Flavia sobre l'opulència i les falsificacions de luxe.
Parlem amb l'escriptora i acadèmica argentina Flavia Dzodan sobre moda, opulència, perifèria, frenologia, taxonomies, cànons de bellesa, falsificacions d'articles de luxe i centres de detenció de migrants. Un recorregut intens que inclou notes de la seva història personal, referències a altres autores, anotacions sobre la seva metodologia i múltiples cops de peu als centres de poder.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la poeta gallega amb Luz Pichel que no vam poder utilitzar en el seu moment. Notes sobre el món subaltern rural gallec i referències i influències en l'escriptura.
Luz Pichel és poeta. La seva escriptura ve de tots aquests indrets i d'altres als quals sense haver-hi viatjat físicament, va arribar per curiositat, imaginació i empatia. La tensió entre llengües majors i menors, la potencialitat alliberadora d'un ús no estabilitzat ni folklorizant del dialecte i l'esquerda d'invenció que obren la memòria i la infància, són algunes de les vies que explora la seva poesia.
María Salgado parla sobre poesia low tech, sincretisme, spoken text, escriptura i oralitat, canals ocupats, virtuts del prefix an, drogues, i la tensió productiva entre les frases en ús al carrer i les que estan guardades als llibres.
Nicolás Zukerfeld i Nicolás Danilluk parlen sobre experimentació i treball col·lectiu, sobre autors menors i còpies massives, sobre traduir i adaptar, sobre l'arquitectura de les vinyetes com un lloc on es dirimeix la velocitat i el temps.
Entrevista a Ana Longoni sobre el seminari "Pensar el conceptualisme global"
Fragments de la intervenció d'Ana Longoni en el curs "Descentrats. Altres relats del conceptualisme (argentí i llatinoamericà)".