Son[i]a #309
Terike Haapoja
![Son[i]a #309](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/terike-haapoja_entropy_still-from-video_cterike-haapoja-1280x1067.jpg)
Música de Dave Phillips. Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l’Unió Europea. Coproduït per Sonic Acts.
Una càmera d’infrarojos sensible a la calor filma un cavall en les seves últimes hores de vida i visibilitza com el color del registre termogràfic es va esvaint. Un partit polític proposa donar veu a «l’altre», a la majoria silenciosa no-humana de la societat. Un museu del bestiar reconstrueix i narra la història des de la mirada bovina i remugant. Terike Haapoja, artista finlandesa i professora adjunta a Parsons Fine Arts i NYU, porta anys deconstruint l’antropocentrisme de nostra cosmovisió, investigant els límits polítics i existencials del nostre deteriorat model social.
En solitari o juntament amb l’escriptora Laura Gustafsson, Terike Haapoja s’apropia i subverteix l’estructura i els modismes d’institucions consolidades — museus, partits, tribunals — i aprofita la seva autoritat i pes cultural per a posar en qüestió nocions arrelades d’animalització i alteritat, buscant maneres més ètiques de coexistir amb el no-humà.
Informada per conceptes com el veganisme negre de Syl Ko, la teoria expandida dels drets dels animals de Donaldson i Kymlicka o la politica sexual de la carn de Carol J. Adams, Terike s’atreveix a pensar en un món més enllà de l’animalització, de l’ordre que separa els éssers en protegits i descartables. Les seves instal·lacions immersives i projectes de gran escala posen en evidència la convergència de la racialització i l’animalització en els estats nacionals, els paral·lelismes històrics i actuals del condicionament imposat al subhumà i al no-humà.
En aquest podcast, Terike Haapoja ens convida a imaginar aquest posthumanisme, un «nosaltres» híbrid, expansiu, empàtic on càpiguen l’ambigüitat i la diferència, l’enteniment polític entre espècies, i on s’acabi per sempre amb la mòrbida fantasia de l’excepcionalisme humà i de la jerarquia de les espècies.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista finlandesa Terike Haapoja que no vam poder incloure en el seu moment.
Samaneh Moafi
Samaneh Moafi és arquitecta i investigadora de Forensic Architecture a Goldsmiths, a la Universitat de Londres. Moafi supervisa el Centre For Contemporary Nature, una divisió de Forensic Architecture que explora la relació entre les violacions dels drets humans, la violència ambiental i el canvi climàtic antropogènic. En aquest podcast, Samaneh Moafi dirigeix la nostra mirada a les nocions d'ecocidi, els béns comuns negatius i la violència ambiental, a la recerca de responsabilitat i canvi. En fer-ho, ens porta a través del desert de Nègueb, núvols tòxics extraterritorials, nius d'orangutans a Indonèsia, incendis forestals i l'ús militar de les ràfegues de vent a la franja de Gaza.
Aquest episodi de la sèrie de Roc Jiménez de Cisneros OBJECTUALITAT conté converses amb Diego Falconí, Rick Dolphijn, Dave Phillips i música de Kali Malone. Un viatge espiral sobre foc, cremes, cendres, rituals, cuina, menjar i selves. Encara que també va de tot allò que hi ha entre i sota totes i cadascuna d'aquestes coses. La micropolítica invisible del menjar a l'exèrcit; la càrrega simbòlica de les cendres, restes sòlides d'un objecte intangible, el foc, que ha donat forma a aquest planeta durant milions d'anys; la lectura en clau de gènere del genocidi Aimara; una percepció circular i cíclica del temps; o el paper i la rellevància dels ecosistemes, fins i tot més enllà del vell clixé de la vida silvestre, perquè, ja saps, "tot és un ecosistema, al final del dia".
Sons en Causa
Selecció d’enregistraments de camp d’entorns medioambientals en procés de canvi irreversible.
Sobre la durada: el silenci no està disponible; sisplau, compra temps o canvia de dimensió
El mix de Dave Phillips és un veritable assalt als sentits que reflexiona sobre les durades extremes en la música i sobre la nostra relació amb la temporalitat del so.