Son[i]a #305
Anton Kats
Podcast produït per Sonic Acts i part del projecte Re-Imagine Europe, cofinanciat pel programa Creative Europe programme de la Unió Europea.
Procés, liminalitat, mediació, transmissió, ràdio, ressonància, oralitat, arxiu i abundància. En el nostre encreuament i coincidència amb l’artista, mediador, educador i músic ucraïnès Anton Kats (Kherson, Ucraïna, 1983) “es van alinear els astres” per a posar a prova formats i aprenentatges previs. Tres trobades en remot, sis hores d’enregistrament i diverses tisores en flames han donat forma aquest cadàver exquisit des del qual abordem un discurs i una pràctica que tendeix a desbordar-se i excedir-se tant en els matisos com en els detalls. Pur procés, disciplina, energia i empatia.
L’ambigüitat i la transició informen cada pas en la pràctica d’Anton Kats. Des de la seva experiència biogràfica, que inclou una emigració –i posterior assimilació- d’Est a Oest –de la Ucraïna post-soviètica a l’Europa eufòrica i “sense fronteres” a principis dels 2000– al seu pas per l’alta acadèmia –amb un doctorat de pràctica aplicada a Goldsmiths– i fins a aterrar als espais intersticials entre la galeria d’art contemporani, la pedagogia informal, els festivals i la cultura de club, entre els quals habita intermitentment d’un temps ençà.
Entre els seus vicis i virtuts està manejar, confondre i enfrontar els vocabularis de l’acadèmia i la vida quotidiana, darrere d’un delicat equilibri entre el pragmàtic, el polític i l’estètic. I sempre amb l’antena posada als privilegis i possibles agències que s’obren a l’arena de l’artístic i totes les torsions possibles que es poden donar (o no) des d’allà. La pràctica mateixa conforma el procés de recerca i els projectes es produeixen en espais i en col·laboració estreta amb persones i col·lectius concrets. Entre altres noms propis destaquen Hiwa K i els Chicago Boys, Lawrence Abu Hamdan, Nabil Ahmed, Janna Graham des del Centre for Possible Studies, i més recentment, Maia Urstad i Eva Rowson… per esmentar-ne alguns.
La ràdio, inscrita en la seva biografia personal a través de l’experiència del seu avi com a operador de ràdio a la Segona Guerra Mundial, ocupa així mateix un espai destacat en la seva pràctica artística, com un dispositiu mòbil, obert, mutant i informal. La ràdio a les seves mans funciona com una eina amable i fàcil d’operar, que a més utilitza per a reclamar i ocupar l’espai públic i connectar alhora estructures socials formals amb el peu de carrer — des de la Tate Modern, documenta, Sonic Acts, Lighthouse i Bergen Kunsthall fins a organitzacions cíviques com Studio 174 a Kingston, Jamaica. Les emissions de molt curt abast (o narrowcasting) d’aquests dispositius faciliten l’accés i un espai per a l’escolta que dona visibilitat a veus, urgències i narratives fora de focus en el present continu.
En aquest podcast, apostem per una escolta extensa i duracional, embadalits per la verbigràcia, carisma i intuïcions d’Anton Kats. Parlem de l’Europa de la integració des d’una experiència encarnada, de memòria, demència i diferents formes de no saber, de recerca artística i art que desafia la representació, de projectes site-specific i dispositius mòbils i efímers, d’emissions de curt abast i la ràdio com un dispositiu generador d’espai comú i públic, d’urgències i veus fora de focus, i de ficcions, meta-realitat i reproduccions d’episodis històrics ficticis.
Reni Hofmüller
Als anys noranta, n’hi havia prou amb vint minuts perquè les autoritats locals de Graz (Àustria) detectessin i neutralitzessin qualsevol transmissor de ràdio il·legal. En aquell temps, Reni Hoffmüller formava part d'un grup d'activistes que ocupava l'espai electromagnètic amb emissions pirates, emeses cada diumenge des de les muntanyes que envolten la ciutat. Després de breus sessions de 18 minuts, l'equip de Radio Dauerwelle recollia el seu material per a fugir a temps, instants abans que arribessin les autoritats. En aquest podcast, Hoffmüler comparteix la seva passió per la ràdio, així com la seva obsessió per desmuntar l'invisible, en un generós viatge en el temps dels anys 80 fins al dia d'avui, a través de la seva involucració en primera persona a les discussions feministes des dels new media. A la nostra conversa es colen per totes les escletxes la seva militància open source, el fer en comunitat, l'encreuament desacomplexat de disciplines, i la seva dèria per les ones electromagnètiques i les bicicletes.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l'artista austríaca Reni Hofmüller.
Escenes eliminades
En aquestes escenes eliminades, l’artista, mediador, educador i músic ucraïnès Anton Kats parla sobre la transició del projecte de MAKU cap a MÆKUR, sobre baixar el ritme i obrir espais d'escolta i sobre infraestructures contextuals i emocionals dins de la pràctica artística.
Janna Graham
Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.
Nora Sternfeld
Nora Sternfeld problematitza el gir educatiu i parla de la crisi de la institució museística, de pedagogia radical, d'emancipació i d'aliances, de para-institucions, d'estratègies de desaprenentatge i coneixement col·lectiu projectat al futur.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Irit Rogoff que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Irit Rogoff
Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Maia Urstad que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Maia Urstad
L'artista noruega Maia Urstad parla sobre nostàlgia, senyals horàries, de l'AM, FM i DAB, de la importància de l’ska, d'arcs i obeliscos, dels sons al fiord, càpsules de temps, de Program 81, de freq_out, de sirenes de boira, d'emissores locals i de cintes perdudes.
Short Waves / Long Distance
Aquest programa, comissariat per Wave Farm, presenta un repàs internacional a obres que exploren el so de l'espectre de ràdio d'ona curta (2-30 MHz) així com l'experiència de l'escolta a llarga distància. El podcast presenta els treballs sonors de Patrick Harrop, Ed Osborn, Javier Suarez Quiros, Mark Vernon, William Basinski, Nicholas Knouf, Edward Ruchalski, Sally Ann Mcintyre, Stephen Bradley, Pietro Bonanno, Linda Dusman & Alan Wonneberger, Jeff Gburek, Jed Miner, Amanda Dawn Christie i Lee Rosevere.
Escenes eliminades
Prenent el tema de l'avorriment com a punt de partida, Hank Bull llança idees interessants sobre l'entreteniment i els arxius.