educació
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la coreògrafa, performer i artista Ixtaso Corral, que no vam poder incloure en el seu moment. Abracem la complexitat de l'estar i fer amb altres, i ens endinsem en algunes idees des de les quals s'articula la seva manera de pensar fent: paraules ostatges, que poden ser alliberades com a tendresa, ingenuïtat, empatia, pudor i vergonya aliena. Obrim també una infinitat de preguntes -poètiques, polítiques i simpàtiques- no tant per trobar-hi respostes com per pensar en les pròpies preguntes. Fins on arriben les coses? Llegir un text és només llegir un text? Un text escrit es queda només en paper? No hi ha vibració? Qui està legitimat i per a dir què? Quines coses entren dins del legitimat i quines es queden fora? Sembla que estic sola? On ens podem trobar?
Marc Larré treballa amb vídeo, fotografia, escultura i objectes, per tal d’articular una pràctica diletant i d'escolta atenta, tant dels materials que manipula com del context, allò que l’envolta. En el seu pensar fent, el Marc genera una infinitat de connexions inesperades entre situacions temporals, objectes i persones, per a posar en crisi qualsevol noció de progrés i modernitat. En aquest podcast, parlem amb Marc Larré sobre megàlits, pedres i antimonuments. En l'escolta, apareixen pràctiques artesanals, petjades, frecs, fang, escaiola. Parlem sobre la dimensió experiencial de la seva pràctica i sobre les connexions i sinergies amb la comunitat artística de Barcelona. I, com no, sobre art, precarietat i la necessitat de pensar juntes les nostres condicions laborals.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la filósofa, escritora i docent Marina Garcés que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'experiències vs models, lògiques paradòxiques, pràctiques de contrapoder i d'aprendre.
Parlem amb la filòsofa, escriptora i docent Marina Garcés sobre educació i coneixement, sobre el futur i la matèria primera del temps. Ens aturem a considerar com comparèixer i pensar amb els altres en un present en el qual és imprescindible implicar-se. Parlem de la trobada entre desiguals i la possibilitat que l’estranyesa es converteixi en vincle. Aprofundim també en la lògica del naufragi o el campi qui pugui i les derives que han pres les paraules desobediència i llibertat. És per això que la Marina subratlla la importància de compondre aliances, més que pensar des del reduccionisme de la unitat, mentre ens convida a imaginar com teixir mons que s’estan desintegrant.
Parlem amb César Rendueles amb les pàgines de “Contra la igualdad de oportunidades. Un panfleto igualitarista” (Seix Barral, 2020) encara amb la tinta fresca. Xerrem sobre el mite de la connectivitat universal i les distopies tecnològiques. Parlem sobre necropolítica, necroeconomia i la importància dels vincles socials en els processos de transformació social. Entrem als museus, les biblioteques i les escoles per a abordar les problemàtiques dels projectes públics i les possibilitats de la socialització igualitària i de la imaginació política. Ens fiquem a la vida i en el mercat, el treball i les cures, la salut i els negocis, la meritocràcia i els privilegis… per a assenyalar la fragilització compartida i l'obligació comuna de pensar en l'economia d'una altra manera, sabent que mai no partim de zero.