Son[i]a #247
María Salgado

Charles Bernstein es poeta, ensayista, editor y profesor emérito de la Universidad de Pennsylvania. Fue, junto a Bruce Andrews, co-editor de la revista L=A=N=G=U=A=G=E, que dio nombre al movimiento de más de un centenar poetas interesados en explorar radicalmente la escritura, florecido en las dos costas norteamericanas a finales de los años 70 y durante la década de los 80. En este podcast, escuchamos a Charles Bernstein pensar en voz alta sobre la performatividad de la poesía y la multiplicidad de la voz, deteniéndose en cuestiones como el sonido de la escritura, la presencia y ausencia, la oralidad, la auralidad y la a/oralidad. En ese tránsito, Bernstein relata su primera experiencia textual y reconoce la influencia del teatro de Artaud, Bob Wilson o el Living Theater en su formación como poeta. Con él regresamos también a las primeras discusiones de la constelación L=A=N=G=U=A=G=E, a su política de intercambio de poemas y crítica mediante la creación de dispositivos culturales horizontales, y al esfuerzo colectivo por releer a poetas de las décadas anteriores para escribir otra historia de la poesía norteamericana diferente de la hegemónica.

En aquest podcast, parlem amb l'escriptora i periodista Andrea Valdés sobre escriptura pura, heterodòxia i optimisme espacial. Obrim la metàfora de les eines toves, i la ressonància semàntica dels òrgans, siguin llengües o genitals, atrapats pels rudiments tècnics de les màquines. Parlem de l'ús del magnetòfon, la fluïdesa del muntatge aeri i la recerca dels grups d'autoconsciència de Rivolta Femminile per a trobar en un entorn privat, no mixt, un espai de parla diferent. La conversa va ser enregistrada l'any 2020 a Hangar, al pic de la pandèmia, com un dels moviments d'inici d'una recerca que l’Andrea ha continuat desenvolupant fins a l'actualitat.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista i escriptora Clàudia Pagès, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'habitar i escriure en diferents llengües, del fràgil equilibri entre la precisió i els artefactes, de l'spanglish i de lluitar pels castellanismes. Obrim també les lectures compartides com a estratègia per pensar juntes.

El treball de l'artista Clàudia Pagès es desplega i es contreu en múltiples formes. En els seus processos, paraula, cos i moviment circulen en múltiples direccions, traçant una complexa xarxa lingüística de micronarratives, que passen per l'escolta crítica de l'entorn immediat i el seu registre, a través d'una escriptura tenaç. En aquest podcast, obrim la seva caixa de trucs i eines. La repetició, els “zoom ins”, el desplaçament (físic i metafòric) i la traducció apareixen com algunes de les seves principals estratègies; mentre que cantar, compondre i ballar s'articulen com a desig i pur espai d'experimentació i possibilitat.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la poeta gallega amb Luz Pichel que no vam poder utilitzar en el seu moment. Notes sobre el món subaltern rural gallec i referències i influències en l'escriptura.

Roberto Jacoby obre els seus llibrets de poesia i ens parla d'escriptura, inspiració, saqueig i desmaterialització; de blancs i negres, sofàs-llit, art, política i activismes des del Sud.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb val flores que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Luz Pichel és poeta. La seva escriptura ve de tots aquests indrets i d'altres als quals sense haver-hi viatjat físicament, va arribar per curiositat, imaginació i empatia. La tensió entre llengües majors i menors, la potencialitat alliberadora d'un ús no estabilitzat ni folklorizant del dialecte i l'esquerda d'invenció que obren la memòria i la infància, són algunes de les vies que explora la seva poesia.

Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.

Prenem uns mates amb val flores i xerrem sobre pedagogia queer, escriptura i microactivismes, sobre la pràctica docent com a pràctica política, sobre el queer com a forma de dissidència capaç d'activar sabers deshetrosexualizants i sobre la necessitat d'articular noves maneres d'habitar i escriure les nostres identitats que derroquin les fronteres del gènere, la raça i la classe.