Hangar. Centre de producció i recerca artística

En aquest podcast, parlem amb l'artista i economista salvatge Kate Rich sobre administració, emprenedoria i vocabularis salvatges. Abordem els cicles d’aprenentatge i desaprenentatge necessaris per obrir l’imaginari de la cooperació i els negocis, així com la emocionalitat persistent que contenen. Recapitulem experiències sobre comptes bancaris compartits, abstraccions econòmiques com a amagatalls transitoris, la grisor com a camuflatge o cobertura, i la pràctica administrativa com la banda sonora inevitable de les nostres vides que necessitem reimaginar.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular , aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest segon episodi, Francesc Ruiz, Anna Manubens, David Bestué i Lucia C. Pino comparteixen proves i experiències valuoses per donar forma a una nova hipòtesi institucional. Parlen d’adveniments celebratoris, destruccions orquestrades, formes no opacades de manteniment i xarxes d’adopció d’obres que inclouen la cura sense propietat. També indaguen en la possibilitat de fer espai i de generar formes de memòria pública que acompanyin els objectes patrimonials en els seus processos de decadència, ensorrament i transformació material.

Seguint el treball del grup Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular a Hangar, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest primer episodi, Anna Manubens, David Bestué, Lucia C. Pino i Francesc Ruiz connecten processos de treball artístic amb cadenes més àmplies de transformació de la matèria. Parlen de desballestadors, depuradores, abocadors, camions, i subratllen l’energia o fascinació estètica que de vegades produeixen les deixalles i la memòria palpitant dels materials en moviment. Analitzen també la multiplicació dels trasters i les seves promeses, l’emmagatzematge com a crisi o instant de caiguda lliure, i la perplexitat de saber-se part d’una generació a qui li ha estat arrabassat l’espai.