Son[i]a #257
val flores

Entrevista amb Alicia Kopf sobre els seus processos de recerca, dels seus darrers projectes i de l'ús de metàfores com ara la impossibilitat d'entrar a casa, la conquesta d’un cim o l'exploració de les regions polars.

Cabello/Carceller són Helena Cabello i Ana Carceller, un col·lectiu artístic que des de principis dels noranta qüestiona les arbitrarietats i restriccions que la divisió de gènere imposa sobre els nostres cossos, espais, representacions i comportaments. En aquest podcast, Cabello/Carceller aposten per infiltrar-se en les institucions, per a assenyalar les maneres en què les veus queer són excloses sistemàticament dels espais de poder. A través de la seva obra repensem també aquests espais que habitem i deshabitem per tal de queeritzar-los i convertir-los en llocs de trànsit, improductius, a estones melancòlics, a estones alliberadors, des dels quals imaginar i activar noves existències. Activem amb elles la potencialitat política dels cossos, dels afectes, de la festivitat i la col·lectivitat. Però també recalem en les revoltes solitàries, les d'aquests cossos discordants que, amb la seva mera presència, ja estan fent política.

Lucía Egaña és artista, escriptora, docent i activista transfeminista antiracista. Investigadora desadaptada, fa anys que posa en pràctica diferents protocols per a autoinstituir pràctiques i espais articulats des del col·lectiu. La seva metodologia indisciplinada -o subnormal, com l’anomena ella mateixa- reivindica l’esperpèntic, el brut i el marginal com un camp fèrtil per a posar a prova diferents dispositius relacionals, formatius i/o artístics. Experiments diversos que tan aviat s'ancoren en les pedagogies informals i els sabers subalterns, com poden prendre la forma d'arxius dissidents o instal·lacions, vídeos i àudios en el seu estat més larvari. En aquest podcast conversem amb Lucía Egaña sobre processos pedagògics, dissidència bibliogràfica, escriptura salvatge i sobre el potencial generatiu i afirmatiu de la ràbia. Parlem sobre polítiques identitàries, espais no mixtos, l'amistat com a motor dels processos de recerca, i la potència del que s'articula des de la informalitat i els afectes.

Recuperem aquí fragments inèdits de la conversa amb l'artista, escriptora, docent i activista Lucía Egaña que no vam poder utilitzar en el seu moment.

En aquest podcast, parlem amb l'escriptora i periodista Andrea Valdés sobre escriptura pura, heterodòxia i optimisme espacial. Obrim la metàfora de les eines toves, i la ressonància semàntica dels òrgans, siguin llengües o genitals, atrapats pels rudiments tècnics de les màquines. Parlem de l'ús del magnetòfon, la fluïdesa del muntatge aeri i la recerca dels grups d'autoconsciència de Rivolta Femminile per a trobar en un entorn privat, no mixt, un espai de parla diferent. La conversa va ser enregistrada l'any 2020 a Hangar, al pic de la pandèmia, com un dels moviments d'inici d'una recerca que l’Andrea ha continuat desenvolupant fins a l'actualitat.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista i escriptora Clàudia Pagès, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'habitar i escriure en diferents llengües, del fràgil equilibri entre la precisió i els artefactes, de l'spanglish i de lluitar pels castellanismes. Obrim també les lectures compartides com a estratègia per pensar juntes.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la filósofa, escritora i docent Marina Garcés que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'experiències vs models, lògiques paradòxiques, pràctiques de contrapoder i d'aprendre.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Maria F. Dolores que no vam poder utilitzar en el seu moment.

En aquest podcast parlem amb el col·lectiu El Palomar sobre art, dissidències i pedagogia. Ens fiquem de ple en les seves estratègies de resiliència i autocures. Xerrem sobre la importància de produir genealogies desobedients, abjectes i situades, amb tota la dificultat que implica fer memòria a Espanya. Compartim l'experiència i el trauma de la recerca encarnada. Rellegim també l'experiència pandèmica des de l'aprenentatge de la crisi silenciada de la Sida. El tacte i la festa queer apareixen com a possibilitat política i com a reductes de resistència, des dels quals les pulsions s'alliberen, els límits es transgredeixen i desapareixen, encara que sigui temporalment, les hostilitats d'un món heterocentrat.

AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.

Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb val flores que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb María Salgado que no vam poder utilitzar en el seu moment.