Son[i]a #248
André Lepecki

Encara contaminades de les ansietats, incerteses, desigualtats i contradiccions que ens ha posat bruscament al davant la pandèmia de la COVID-19, i malgrat aquest nou estat d’hibernació mental que m’acompanya des que aquesta distopia en procés ha mutilat els nostres sentits i les nostres relacions socials, aquí em trobo amb alguna cosa a celebrar. Aquests dies fins i tot em costa fer la llista de la compra, de manera que ho celebrem amb un asterisc enorme i paraules somortes. Celebrem-ho!

Alma Söderberg és una coreògrafa i performer que treballa amb música i dansa. L’Alma explora l'escolta atenta, l'escolta del ritme i l'escolta del moviment per habitar el polirritme i allò que Eric Davies anomena la 'diferència simultània'.  En aquest podcast, comparteix els múltiples referents musicals que inspiren la seva pràctica coreogràfica: el jazz, el flamenc, el hip-hop, la música experimental i la música afroamericana. També ens parla de multiplicitat, d'escolta reduïda i d'escolta profunda, de deixar-se travessar pel ritme, de la veu, del compartir, d’idiorrítmies, d’Anni Albers, de teixir, d'aprendre a esperar i de jugar.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb la coreógrafa i ballarina Alma Söderberg, que no vam poder utilitzar en el seu moment.  Alma parla de les seves  influències, mestres i escoles i de dos projectes col·lectius de diferent tipus: Manyone i John The Houseband.

Mapa Teatro és un laboratori d'imaginació social impulsat l'any 1984 a París per Heidi, Elizabeth i Rolf Abderhalden, que el 1986 es va traslladar a la ciutat de Bogotà. Des de l'inici del seu recorregut han desenvolupat la seva pràctica dins de l'àmbit de les arts vives, apostant per la creació col·lectiva i la formació de comunitats experimentals temporals. Com a bons antropòfags, treballen en la reconversió de materials per a crear nous universos que es deixen travessar per testimonis i ficció, per poètica i per política. En aquest podcast parlem amb Mapa Teatro sobre els seus quaranta anys de pràctiques i fraternitat estesa. Parlem sobre arxius vius, esdeveniments, testimonis i ficcions.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la performer, coreògrafa i artista Maria José Arjona, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem del viatge com a catalitzador de la seva feina, de la interacció amb l'espectador, del seu repertori de gestos, de la seva relació y escolta de l'animalitat i del contacte amb el més enllà.

Amb una trajectòria de diverses dècades de pràctiques i intercanvis al damunt, Maria José Arjona explora a través de la performace de llarga durada un cos que pendula a la vora de l'abisme de manera afirmativa. El seu repertori de gestos és part d'un gran arxiu en permanent trànsit i transformació, sovint travessat per la història de la performance, encara que sempre viu. En aquest podcast, Maria José Arjona mira cap endavant i cap enrere, per a traçar un diagrama invisible de processos, accions i desitjos, entre el seu fer en solitari i la seva necessitat de desbordar una política del temps amb altres artistes, mitjançant la subversió del temps institucional: què li passa a la performance i al performer quan el seu treball passa per estar vuit hores en un museu?

Les obres d'Antonia Baehr exploren la ficció del quotidià i del teatre, entre d’altres temes. Així és com comença la seva biografia oficial. La qual cosa no transmet completament el nivell de meticulositat que les seves actuacions inclouen per tal d’emfatitzar cada petit aspecte de l'àrea entre la vida quotidiana i el teatre. Parlem amb Antonia Baehr sobre canvis de rols, sobre les seves estratègies de col·laboració, alguns dels seus alter egos, estereotips de gènere i molt, molt més. Prepara't per a un viatge des de les partitures i Fluxus, a la imitació, el fetitxisme i els mitjons, passant pels drag kings, les drag queens, l’S&M, els contractes i fins i tot les connexions telepàtiques.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Yvonne Rainer que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Boris Charmatz reflexiona sobre com abordar les estructures de poder dins del camp artístic. També parla de polisèmia, col·lectivitat, comunitats i anticomunitats, pedagogia radical, dissensió, el Musée de la danse, la relació complexa i inesgotable entre la dansa i la història, de treballar amb gestos i de la bellesa de la gent gran patinant.

Mines de liti, sectes trotskistes, caixes negres, èxodes planetaris, arquitectura augmentada, una ciutat tan gran com tota la Terra, la mitologia d’Area 51. McKenzie Wark, Liam Young i Mette Edvardsen creuen aquestes i d’altres idees en un intent de pensar en l’espai com alguna cosa més que un medi. L’espai com a objecte.

Yvonne Rainer parla sobre el pas del temps, la transferibilitat de la dansa, l'entrenament com a llegat i la descomposició fílmica del cos, sobre tenacitat, fisicalitat, influències, i sobre els girs, salts i ensopegades d'una trajectòria professional desplegada de manera polièdrica durant més de mig segle.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb André Lepecki que no vam poder utilitzar en el seu moment.

El galerista, crític i comissari Gigiotto Del Vecchio parla sobre alguns dels aspectes clau de The Living Theater: un intent de trencar la quarta paret i promoure idees properes a l'anarquisme pacifista i el liberalisme arreu del món.

Aquest mix de Morten J. Olsen per a la sèrie INTERRUPCIONS presenta un viatge extrem, complex i llarg d’introducció al món de la percussió, que posa sobre la taula les teories personals d’OIsen. Tal com el mateix Morten apunta: “una experiència d'escolta llarga i dolorosa de música percutiva”.

L'artista Quinsy Gario parla sobre el paper actual de l'activisme als Països Baixos i sobre la relació entre la seva naturalesa performativa i els límits del museu.