Son[i]a #364
Maria José Arjona
![Son[i]a #364](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/performers_0.jpeg)
Amb una trajectòria de diverses dècades de pràctiques i intercanvis al damunt, Maria José Arjona explora a través de la performace de llarga durada un cos que pendula a la vora de l’abisme de manera afirmativa. El seu repertori de gestos és part d’un gran arxiu en permanent trànsit i transformació, sovint travessat per la història de la performance, encara que sempre viu; un arxiu que s’actualitza amb cada acció, cada matèria, cada viatge, cada organisme, cada ésser humà o no-humà. En el seu treball, la durada, és a dir, el temps de la performance, esdevé el temps del cos de l’artista. I aquest temps ho travessa tot. De la mateixa manera, la vida passa per la matèria, desborda els límits del coreogràfic, de qualsevol visió heterodoxa de la realitat i de les maneres d’habitar l’art.
Durant els seus viatges i caminades de bon matí, les coses la troben, i de vegades esdevenen oracles, traduccions infinites d’altres coses, índexs d’un temps per venir. I en el seu esdevenir animal, parafrasejant Deleuze, l’artista es reconeix en el ramat de llops, en els corbs en mutualisme i en les àguiles migratòries que viatgen amb ella, de nord a sud i de sud a nord, trobant-la, una vegada i una altra, en els seus projectes. Sovint per a protegir-la, altres com a símbols amb els quals dividir fronteres i identitats fixades.
En aquest podcast, Maria José Arjona mira cap endavant i cap enrere, per a traçar un diagrama invisible de processos, accions i desitjos, entre el seu fer en solitari i la seva necessitat de desbordar una política del temps amb altres artistes, mitjançant la subversió del temps institucional: què li passa a la performance i al performer quan el seu treball passa per estar vuit hores en un museu?
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la coreògrafa, performer i artista Ixtaso Corral, que no vam poder incloure en el seu moment. Abracem la complexitat de l'estar i fer amb altres, i ens endinsem en algunes idees des de les quals s'articula la seva manera de pensar fent: paraules ostatges, que poden ser alliberades com a tendresa, ingenuïtat, empatia, pudor i vergonya aliena. Obrim també una infinitat de preguntes -poètiques, polítiques i simpàtiques- no tant per trobar-hi respostes com per pensar en les pròpies preguntes. Fins on arriben les coses? Llegir un text és només llegir un text? Un text escrit es queda només en paper? No hi ha vibració? Qui està legitimat i per a dir què? Quines coses entren dins del legitimat i quines es queden fora? Sembla que estic sola? On ens podem trobar?
Mapa Teatro
Mapa Teatro és un laboratori d'imaginació social impulsat l'any 1984 a París per Heidi, Elizabeth i Rolf Abderhalden, que el 1986 es va traslladar a la ciutat de Bogotà. Des de l'inici del seu recorregut han desenvolupat la seva pràctica dins de l'àmbit de les arts vives, apostant per la creació col·lectiva i la formació de comunitats experimentals temporals. Com a bons antropòfags, treballen en la reconversió de materials per a crear nous universos que es deixen travessar per testimonis i ficció, per poètica i per política. En aquest podcast parlem amb Mapa Teatro sobre els seus quaranta anys de pràctiques i fraternitat estesa. Parlem sobre arxius vius, esdeveniments, testimonis i ficcions.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la performer, coreògrafa i artista Maria José Arjona, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem del viatge com a catalitzador de la seva feina, de la interacció amb l'espectador, del seu repertori de gestos, de la seva relació y escolta de l'animalitat i del contacte amb el més enllà.
Boris Charmatz
Boris Charmatz reflexiona sobre com abordar les estructures de poder dins del camp artístic. També parla de polisèmia, col·lectivitat, comunitats i anticomunitats, pedagogia radical, dissensió, el Musée de la danse, la relació complexa i inesgotable entre la dansa i la història, de treballar amb gestos i de la bellesa de la gent gran patinant.
André Lepecki
André Lepecki parla sobre la cronopolítica de la desaparició, la dansa, Louis XIV, l'adquisició de la coreografia, el poder testimonial, les ontologies orientades a objectes, la coreopolicía, l'escriptura del moviment i els selfies.