Son[i]a #374
Mapa Teatro
Mapa Teatro és un laboratori d’imaginació social impulsat l’any 1984 a París per Heidi, Elizabeth i Rolf Abderhalden, que el 1986 es va traslladar a la ciutat de Bogotà. Des de l’inici del seu recorregut han desenvolupat la seva pràctica dins de l’àmbit de les arts vives, apostant per la creació col·lectiva i la formació de comunitats experimentals temporals. Com a bons antropòfags, treballen en la reconversió de materials per a crear nous universos que es deixen travessar per testimonis i ficció, per poètica i per política. Les seves produccions abasten el teatre, l’òpera, la radiofonia, conferències perfomàtiques, intervencions urbanes, accions i instal·lacions sonores. També implicats en els desafiaments i les cerques de la pedagogia, van crear la Maestría Interdisciplinaria en Teatro y Artes Vivas i la trobada Experimenta Sur.
En aquest podcast parlem amb Mapa Teatro sobre els seus quaranta anys de pràctiques i fraternitat estesa. Parlem sobre arxius vius, esdeveniments, testimonis i ficcions. Recorrem una pràctica vertebrada per actes d’escolta que no depenen només de l’oïda i reflexionem sobre l’inaudit i l’inaudible. Parlem també la seva noció d’etnoficció, sobre les capes de l’oblit, la memòria i diferents estratègies per a desestabilitzar el real.
André Lepecki parla sobre la cronopolítica de la desaparició, la dansa, Louis XIV, l'adquisició de la coreografia, el poder testimonial, les ontologies orientades a objectes, la coreopolicía, l'escriptura del moviment i els selfies.
Amb una trajectòria de diverses dècades de pràctiques i intercanvis al damunt, Maria José Arjona explora a través de la performace de llarga durada un cos que pendula a la vora de l'abisme de manera afirmativa. El seu repertori de gestos és part d'un gran arxiu en permanent trànsit i transformació, sovint travessat per la història de la performance, encara que sempre viu. En aquest podcast, Maria José Arjona mira cap endavant i cap enrere, per a traçar un diagrama invisible de processos, accions i desitjos, entre el seu fer en solitari i la seva necessitat de desbordar una política del temps amb altres artistes, mitjançant la subversió del temps institucional: què li passa a la performance i al performer quan el seu treball passa per estar vuit hores en un museu?