INTERRUPCIONS #1
Pastoral V.2
A càrrec de Jon Leidecker
“Pastoral V.2” pretén subratllar la història de les peces clàssiques de música electrònica i concreta que, al llarg dels anys, han intentat emular i estendre les veus i sons del nostre paisatge pastoral, que al meu entendre està més a prop del potencial inherent al mitjà, que no pas les expressions d’inhumanitat i alienació de la cultura industrial que solen associar-se a aquesta música.
La música electrònica va arribar per primera vegada a un públic relativament ampli durant la dècada dels 50, acompanyada per descripcions que qualificaven els seus sons de fantàstics, freds, inhumans i “d’un altre món”. Aquests qualificatius es poden entendre, almenys en part, com una conseqüència de la incorporació de sons electrònics com efectes en pel·lícules de ciència ficció i programes de televisió, una pràctica abanderada per Louis i Bebe Barron en la seva banda sonora per a la pel·lícula “Planeta prohibit” (Forbidden Planet). Però al mateix temps, els instruments electrònics posseïen l’habilitat d’emular i estendre les veus del món animal amb molta més precisió que cap altre instrument anteriorment.
Un oscil·lador de tons amb una comporta o un sintetitzador sense temperar ofereixen més possibilitats de crear melodies semblants al cant d’un ocell que qualsevol violí o flauta de la història – a excepció tal vegada d’una flauta accelerada diverses octaves mitjançant tècniques de música concreta.
A SONDES #29 els compositors recorren a la natura, no com a pastoral sinó en forma de recursos musicals concrets. Chris Cutler es fixa en els animals, els vegetals i un o dos minerals incorporats directament en obres musicals, com a veus protagonistes: hi ha ocells, llops i balenes, per descomptat, però també criatures menys bufones, plantes, cactus, roques i pedres. També considerem alguns dels motius i ideologies en joc, i escoltem minerals fent sons difícils de reconèixer.
Transcripció
Transcripció de SONDES #29, a càrrec de Chris Cutler.
Auxiliars
En aquest nou Auxiliar, compositors i artistes expandeixen els seus vocabularis clàssics, contemporanis, avantguardistes, de jazz, rock, electrònica i instal·lació, en incorporar col·laboracions reals o virtuals amb vida silvestre, paisatges sonors, insectes, amfibis, ocells, balenes i llops. I aprenem què tenen en comú una balena i un rossinyol.
Transcripció
Transcripció de SONDES #34, a càrrec de Chris Cutler.
Transició
Tan aviat com els enregistraments van suplantar les partitures al segle XX, la presència de la influència comunal va tornar a fer-se present a mesura que els compositors començaven a utilitzar enregistraments per a crear nous enregistraments.
Per Jon Leidecker
Aquest assaig enllaça tres exemples històrics del potencial del receptor de ràdio com a instrument musical.
A SONDES #34 apareix una seqüència d'instruments nous, purament electrònics, entre els quals trobem l’electrophon, el kurbelspharophon, l’ondes Martenot, el dynophone, la croix sonore, el pianorad, el trautonium i el mixtur trautonium, cap dels quals ocupa un lloc obvi en el vocabulari musical existent. Paral·lelament, una estètica aliena comença a redefinir els paràmetres del so 'musical'.
Transcripció de VARIACIONS #6. La biblioteca, a càrrec de Jon Leidecker.
La biblioteca
Les biblioteques sonores són col·leccions de sons en forma d'ingredients en brut, explícitament dissenyats o recopilats per a la seva posterior utilització. Els sons se separen de les seves fonts en mans de nous autors que els utilitzen com simples objectes, no com referències.