Wobbly
Aquest assaig enllaça tres exemples històrics del potencial del receptor de ràdio com a instrument musical.
A mitjan la dècada dels vuitanta el hip-hop descobreix la tecnologia de samplejat digital i l'escena de l'art i la música industrial posa els fonaments de la disciplina.
Una visió de conjunt del període de confluència entre la tradició del collage musical en l'art sonor i la tradició popular del hip-hop, que va popularitzar moltes pràctiques i plantejaments estètics que anteriorment havien estat patrimoni de l'alta cultura.
Als anys setanta l'avantguarda per fi creua la línia i comença el saqueig massiu de música pop comercial, mentre que la música disco i el dub s'acostumen a la manipulació de música pre-existent, escurçant així la distància entre la pràctica de l'art i el pop.
La segona entrega de la sèrie repassa els anys seixanta, començant pels collages de música del món de Richard Maxfield, Teiji Ito i Karlheinz Stockhausen, i continua amb l'impacte de John Cage i Marshall McLuhan en els Beatles.