VARIACIONS #1
Transició
A càrrec de Jon Leidecker
La idea d’una peça musical completament original és relativament recent. Tradicionalment, la música es transmetia a través del so, de generació a generació, fins i tot segles després de la invenció de l’escriptura musical.
Els compositors del segle XIV van ser els primers a signar les seves peces i reconèixer-les com pròpies, fomentant així el culte al compositor individual. Però tan aviat com els enregistraments van suplantar les partitures al segle XX, la presència de la influència comunal va tornar a fer-se present a mesura que els compositors començaven a utilitzar enregistraments per a crear nous enregistraments. Ara sentim més d’una veu. I és que des del principi, els enregistraments han estat instruments.
El primer episodi d’aquest repàs al collage apropiatiu en la música va des de 1909 fins a 1961, començant per Charles Ives, que va compondre mitjançant una tècnica de retalla-i-enganxa amb partitures, anticipant-se al que més tard farien molts compositors utilitzant mescladors i editors de cinta en multipista. Unes dècades més tard arribem a “Twisting The Dials”, el tribut a la ràdio nocturna dels Happiness Boys l’any 1928, abans d’arribar a les peces per a ràdio i cinta de John Cage, dos antecedents del sampling titulats “Credo In US” i “Imaginary Landscapes”. Més tard presenciem l’èxit de vendes massiu dels discos de Buchanan i Goodman i els seus consegüents plets, els collages de Richard Maxfield retallant sermons d’un predicador, i acabem amb la curosa dissecció d’un enregistrament d’Elvis en mans de James Tenney: “Collage No. 1”, el primer “remix”.
Transcripció de VARIACIONS #1. Transició, a càrrec de Jon Leidecker.
Aquest assaig enllaça tres exemples històrics del potencial del receptor de ràdio com a instrument musical.
Chris Cutler investiga com el fet i la pràctica de l'enregistrament sonor han transformat tots els aspectes de la producció i la recepció del so organitzat, donant lloc a nous gèneres i interpretacions.
Transcripció de VARIACIONS #3. L'enfocament, a càrrec de Jon Leidecker.
Transcripció de VARIACIONS #2. El Globus, a càrrec de Jon Leidecker.
Aquesta sessió de Jon Leidecker presenta un ampli repàs de la història de les peces clàssiques de música electrònica i concreta que, al llarg dels anys, han intentat emular i estendre les veus i sons del nostre paisatge pastoral.
Als anys setanta l'avantguarda per fi creua la línia i comença el saqueig massiu de música pop comercial, mentre que la música disco i el dub s'acostumen a la manipulació de música pre-existent, escurçant així la distància entre la pràctica de l'art i el pop.
La segona entrega de la sèrie repassa els anys seixanta, començant pels collages de música del món de Richard Maxfield, Teiji Ito i Karlheinz Stockhausen, i continua amb l'impacte de John Cage i Marshall McLuhan en els Beatles.