FONS ÀUDIO #15
Ignasi Aballí
L’obra d’Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) explora la relació de l’artista i de l’espectador amb el seu entorn immediat. El dia a dia en el seu estudi de Barcelona, i també tot allò que envolta l’artista en altres àmbits de la vida, esdevenen una permanent font d’idees per posar a prova els límits de la seva activitat com a creador. Així, tot i la seva formació clàssica en Belles Arts, el treball d’Aballí evoluciona ràpidament cap a una prevalença gairebé total del concepte.
Amb el temps, Aballí idea estratègies per distanciar-se del procés i de la pròpia obra a mesura que l’acte de pintar es torna problemàtic. Aballí també du la seva anàlisi dels límits a la formalització de les mateixes obres, que sovint desafien la percepció de l’espectador, i el força a completar la peça mitjançant la seva observació, a partir de la màxima que “com menys coses hi hagi per veure en una obra, més gran és el desig de veure”. La voluntat de “contemplar la realitat des d’una altra òptica, canviar-la” s’articula a través d’objectes, materials i rituals quotidians, matisos estructurals i detalls que Aballí destaca en un discurs al voltant de les nocions de ficció i hiperrealitat, tant dins com fora de l’art.
Retrat d’un comportament obsessiu, l’obra d’Aballí parteix d’una aproximació al fet artístic que combina tècniques i procediments additius (les capes de pols convertides en obra, l’acumulació d’informació dels mitjans de comunicació) i subtractius (reflexos, guions de pel·lícules mai realitzades, imatges que s’esborren amb típex, boles de fils recollits al filtre de l’assecadora, superfícies de pintura transparent arrencades del llenç).
Aballí se centra en aquest binomi additiu/subtractiu per dur a terme peces en què la idea és sempre més important que el fet pictòric, i en què l’entropia pesa més que el gest de l’artista, que s’esvaeix subtilment en paral·lel a materials efímers i construccions que incorporen el pas del temps com a part essencial del procés creatiu.
Bernat Daviu
Bernat Daviu és artista, però ell sobretot es considera pintor. Pintor conscient que a la pintura fa molt que se li pronostica una mort que no acaba d'arribar. Per això, Daviu l'expandeix, la fa mutar cap a l'objecte, cap al vestit, cap a la dansa, la performance, el vídeo, la música i la instal·lació. L'activa, la posa en moviment i la converteix en mirall del que ens envolta. A Daviu li interessen les zones limítrofes entre l'art i el no art. A FONS ÀUDIO #57, Bernat Daviu ens parla sobre STANZA (2020), una peça en la qual les teles pintades abandonen el bastidor per a posar-se a ballar i a dialogar amb diferents disciplines artístiques.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista conceptual Pere Noguera. Notes sobre els oficios i la seva influència en la seva obra, l'ús dels mapes, el seu homenatge a Duchamp i el seu treball amb el territori.
Pere Noguera
Pere Noguera (La Bisbal de l'Empordà, 1941) és artista conceptual i des d'inicis de la dècada dels setanta experimenta amb les possibilitats estètiques, poètiques i metafísiques del fang, l'aigua, el paisatge, el paper, la fotocòpia, la fotografia, els objectes quotidians, l'acció i el pas del temps. A FONS ÀUDIO #51 Pere Noguera ens ofereix algunes pistes entorn d'obres com "La fotocòpia com a obra document" (1975), "Càntirs" (1976), "Pedra i ganxos de ferro. Sèrie 'Massanet'" (1977) o "Porta doble" (1990), entre d’altres.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista Francesc Torres que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de la història com a sediment físic i objectual, a través dos treballs: "Memoria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l'hangar 17", 2011 i "Cincuenta lluvias", 1991. I acabem amb una reflexió sobre la instal·lació com a dispositiu de narració que propicia una lectura esfèrica.
Francesc Torres
Francesc Torres (Barcelona, 1948) és artista, assagista, poeta, col·leccionista i comissari d'exposicions. Vinculat a l'art conceptual des de finals dels seixanta, ha estat a més una figura pionera en l'ús de la instal·lació com a dispositiu artístic i narratiu amb el qual investigar les possibilitats de l'espai expositiu, de l'objecte artístic i de les interaccions que s'estableixen entre el públic i l'obra. La memòria històrica, entesa com a categoria política, ha estat una altra constant en el seu treball. En aquest podcast, Francesc Torres contextualitza un seguit d'obres seves a la Col·lecció MACBA, alhora que repassa els seus anys a París treballant amb Piotr Kowalski, les seves primeres perfomances als Estats Units, reflexiona sobre les propietats estètico-polítiques de la instal·lació, sobre memòria històrica, col·leccionisme i sobre el paper dels museus.
Matt Mullican
Mitjançant un conjunt de pràctiques orientades a inspeccionar tots els plecs i estrats psicològics del real, Matt Mullican passeja al voltant de nocions com ara virtualitat, cosmologia, subjectivitat o teatre de la memòria. A FONS ÀUDIO #36 ens parla sobre la vida a l'altre costat del mirall, les diferents maneres de manipular un cadàver i la capacitat inesgotable de la ment humana per construir mons imaginaris o paral·lels.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Ignacio Uriarte que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Ignacio Uriarte
Ignacio Uriarte parla de la seva rutina quotidiana com a artista, de la desaparició de l'oficina física, de la pervivència del seu imaginari i de la procrastinació i el sobrecompliment de les normes com formes de resistència davant de la imposició de l'eficiència i la productivitat.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'esculptor Sergi Aguilar que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Carlos Bunga
Mitjançant la utilització de materials efímers, Carlos Bunga aborda una galàxia de nocions complexes, com ara la fragilitat, la transitorietat, la mutació o l’accident. A FONS ÀUDIO #30 ens parla sobre els seus primers assajos videogràfics, la manera en què té lloc el seu procés de treball i la temporalitat imminent a totes les arquitectures.
Sergi Aguilar
Sergi Aguilar ens parla sobre els seus inicis en el camp de l'orfebreria, sobre postmodernisme a l’Espanya dels 80, i ens ofereix un recorregut per la seva trajectòria artística i els seus mètodes de treball a partir de l'anàlisi de les seves obres presents a la Col·lecció MACBA.
Reflexions sobre un moment crític: Perejaume, Ignasi Aballí i Eduard Escoffet
Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista català Ignasi Aballí.
Àngels Ribé
A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.