FONS ÀUDIO #57
Bernat Daviu
Bernat Daviu (Fonteta, Baix Empordà,1985) és artista, però ell sobretot es considera pintor. Pintor conscient que a la pintura fa molt que se li pronostica una mort que no acaba d’arribar. Per això, Daviu l’expandeix, la fa mutar cap a l’objecte, cap al vestit, cap a la dansa, la performance, el vídeo, la música i la instal·lació. L’activa, la posa en moviment i la converteix en mirall del que ens envolta. A Daviu li interessen les zones limítrofes entre l’art i el no art; entre les avantguardes artístiques i la vida quotidiana. Li interessa tensar els espais de l’art i els seus codis de comportament i recepció. L’humor i l’absurd són presents en la seva obra com a estratègia subversiva i de connexió amb la realitat. La seva és una pràctica col·laborativa en la qual s’embarquen coreògrafes, ballarines, cineastes, escriptores i un variat repertori d’artistes que donen lloc peces polifòniques i espais de trobada.
A FONS ÀUDIO #57, Bernat Daviu ens parla sobre STANZA (2020), una peça que té els seus orígens en els Overall Paintings (2010) i en la qual les teles pintades abandonen el bastidor per a posar-se a ballar i a dialogar amb diferents disciplines artístiques. Daviu parla també sobre la seva infància a Fonteta, els seus anys de formació a Londres, la seva arribada a Barcelona i la seva feina al capdavant de la galeria Bombon Projects. A més, reflexiona sobre els processos de creació col·lectiva, l’autoria, les condicions de treball de l’artista i els temps d’improductivitat que l’art ens ofereix.
programes relacionats
Escenes eliminades
Ignasi Aballí
De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.
Enric Farrés Duran
Enric Farrés parla sobre col·leccionar obsessivament, sobre el valor de l'efímer, sobre l'ús de la mentida com a estratègia creativa, sobre la relació de complicitat amb els que l'envolten i sobre altres facetes del seu treball.