FONS ÀUDIO #30
Carlos Bunga
Carlos Bunga (Portugal, 1976) acostuma a abordar les seves gegantesques obres site-specific sense un pla detallat, convertint el moment de muntatge expositiu en una mena de laboratori. En aquest lapse de temps, que en general s’estén durant dies, les propietats de la sala condicionen un procés de pensament, corporalitat i negociació a temps real en el qual els accidents són absorbits com un material valuós de treball. El present s’entén com un experiment obert.
Les seves construccions monumentals de cartró, cinta i pintura, organitzades en cada ocasió segons un concepte diferent, assenyalen el cicle infinit de degradació i regeneració dels teixits metropolitans. “Cut”, “Construction”, “Shadow” i “Sense títol”, les quatre peces videogràfiques que formen part de la Col·lecció MACBA, representen en part l’inici d’aquest procés de treball. Realitzades a petita escala, en un entorn domèstic, sorgeixen de la fascinació de l’artista per capturar i entendre l’energia continguda en les infraestructures decadents, especialment en ciutats com Porto o Lisboa.
Al mateix temps, esbossen un possible vocabulari de gestos que esdevenen habituals en bona part de la seva producció posterior: l’obertura de l’arquitectura i la seva conversió en pur procés, la utilització de models i maquetes com a solució per emmagatzemar la vida de les idees o la creació d’un llenguatge pictòric infiltrat a l’espai públic.
programes relacionats
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Carlos Garaicoa que no vam poder utilitzar en el seu moment.
A FONS ÀUDIO #41 Adrian Melis ens parla sobre l’art cubà actual, sobre els seus anys de formació a la Cátedra de Arte Conducta de Tania Bruguera, sobre la utilitat de l’art, sobre sistemes productius, mercaderies, somnis i paradoxes.
Alfons Borrell és un dels màxims representants de la pintura abstracta catalana. La seva obra s'ha anat consolidant lentament com un cos expressiu propi d'una gran intensitat i solidesa. La seva pintura constitueix un cas singular dins dels moviments artístics que han definit la modernitat al nostre país, a la segona meitat del segle XX. A FONS ÀUDIO #31 Alfons Borrell ens ofereix un recorregut intimista a través de la seva biografia pictòrica, mentre reflexiona sobre l'art i la vida, la memòria i el record, la natura i el paisatge.
Carlos Garaicoa ens parla sobre els seus anys de formació a Cuba, la necessitat imperant de superar els relats post-colonials, la seva faceta d’activista cultural i sobre la seva obra "Yo no quiero ver más a mis vecinos" (2006), que forma part de la Col·lecció MACBA.
Sergi Aguilar ens parla sobre els seus inicis en el camp de l'orfebreria, sobre postmodernisme a l’Espanya dels 80, i ens ofereix un recorregut per la seva trajectòria artística i els seus mètodes de treball a partir de l'anàlisi de les seves obres presents a la Col·lecció MACBA.
De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.