FONS ÀUDIO #50

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista Francesc Torres que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de la història com a sediment físic i objectual, a través dos treballs: "Memoria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l'hangar 17", 2011 i  "Cincuenta lluvias", 1991. I acabem amb una reflexió sobre la instal·lació com a dispositiu de narració que propicia una lectura esfèrica.

Eugènia Balcells inicia la seva trajectòria artística a mitjan anys setanta en el context de l'art conceptual. Pionera del cinema experimental, el videoart, i la videoinstal·lació, també treballa amb partitures visuals, llibres d'artista, objectes, performances, fotocòpies, sons i fotografies. Balcells es considera a si mateixa una investigadora interdisciplinària interessada en les possibilitats de la física, l'astronomia, les matemàtiques, la filosofia, la sociologia, la música o la poesia; disciplines que congrega en el camp de l'art, com a àgora des de la qual repensar i reinventar el món. A FONS ÀUDIO #54 repassem amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) moments d'una vida dedicada a l'art i ens detenim en l'anàlisi de les seves obres de la Col·lecció MACBA.

De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits. FONS ÀUDIO #15 traça un recorregut per les idees centrals de la trajectòria de l’artista barceloní a partir de quatre obres que formen part de la Col·lecció MACBA: Pols (1991), Pell I (1995), Gran error (1998) i Desaparicions II (2005). 

Oriol Vilanova treballa amb diversos materials provinents de mercats de les puces: postals, llibres i altres documents que col·lecciona, classifica i recompon per tal de crear nous recorreguts mentals. A FONS ÀUDIO #23, Vilanova repassa peces com Forjadores de Imperio (2009), John (2012) i Còpies (2000–en procés), per reflexionar sobre la còpia, la memòria, els arxius i les col·leccions.

Peter Downsbrough parteix de les seves peces a la Col·lecció MACBA per parlar d’una relació de gairebé mig segle amb la fotografia, i de com aquesta encaixa en el trencaclosques de tècniques i disciplines que componen el seu vocabulari artístic. Parlem d’espai, de ciutat, de línies invisibles i de la mirada crítica que travessa de manera subtil la seva pràctica.