Creative Commons
Parlem amb l'escriptora i acadèmica argentina Flavia Dzodan sobre moda, opulència, perifèria, frenologia, taxonomies, cànons de bellesa, falsificacions d'articles de luxe i centres de detenció de migrants. Un recorregut intens que inclou notes de la seva història personal, referències a altres autores, anotacions sobre la seva metodologia i múltiples cops de peu als centres de poder.
Transcripció de SONDES #33, a càrrec de Chris Cutler.
Parlem amb la filòsofa, escriptora i docent Marina Garcés sobre educació i coneixement, sobre el futur i la matèria primera del temps. Ens aturem a considerar com comparèixer i pensar amb els altres en un present en el qual és imprescindible implicar-se. Parlem de la trobada entre desiguals i la possibilitat que l’estranyesa es converteixi en vincle. Aprofundim també en la lògica del naufragi o el campi qui pugui i les derives que han pres les paraules desobediència i llibertat. És per això que la Marina subratlla la importància de compondre aliances, més que pensar des del reduccionisme de la unitat, mentre ens convida a imaginar com teixir mons que s’estan desintegrant.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista sonora i música Jessica Ekomane que no vem poder incloure en el seu moment. Parlem de ciència ficción i espais d'emancipació, la seva experiència amb la realitat virtual, la seva aproximació al directe i el treball amb altres.
La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible. Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.